Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Mikhail Kladevič Tikhonravov
Astronomia
Tècnic rus de coets espacials.
Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman
Jean Daniel Colladon
Física
Enginyer i físic suís.
Professor de mecànica a l’Escola d’Arts de París i a la Universitat de Ginebra L’any 1828, mesurà, juntament amb Sturm, la velocitat del so en l’aigua 1 435 m/s i la compressibilitat dels fluids Demostrà els avantatges de l’aire comprimit en la transmissió de força de les bombes de compressió que aplicà a la construcció de túnels Sant Gotard i Mont-Lein Treballà sobre l’electricitat atmosfèrica i sobre la propulsió de les rodes de pales en els vaixells de vapor
nitrocel·lulosa
Militar
Química
Èster nítric de la cel·lulosa, obtingut per l’acció de l’àcid nítric, sol o mesclat amb àcid sulfúric, sobre fibres de cel·lulosa, especialment cotó, fibra de fusta o pasta de paper.
Segons el grau de nitració de la cellulosa hom obté cotó pólvora més d’un 12% de nitrogen o piroxilina entre un 10,8% i un 12% La nitrocellulosa és un explosiu d’alta velocitat de combustió, la qual pot ésser moderada per gelificació amb èter i alcohol, i és la base de les pólvores sense fum i dels propergols sòlids emprats per a la propulsió de coets Les nitrocelluloses poc nitrades són emprades en la fabricació del celluloide, de vernissos i de fibres tèxtils sintètiques La nitrocellulosa fou descoberta per CFSchönbein 1845
fricció
Tecnologia
Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte a l’altre.
Cal no confondre-la amb el fregament, que és la resistència al fet que el moviment continuï un cop ja s’ha iniciat En el fenomen de la fricció es basa el funcionament de nombrosos dispositius mecànics, com ara els embragatges de fricció, els limitadors de parell, etc sense fricció fóra impossible de caminar o la propulsió dels automòbils Hom anomena coeficient de fricció entre dues superfícies la relació entre els mòduls de la fricció i de la component normal de la força que actua entre les superfícies i les manté en contacte
míssil balístic intercontinental
Míssil de terra amb càrrega nuclear d’un abast superior als 5 600 km.
Els primers míssils foren desenvolupats per la Unió Soviètica l’any 1958 Atlas, i l’any següent els EUA fabricaren els primers Minuteman Als anys setanta la Xina esdevingué el tercer estat a posseir aquests míssils, bé que posteriorment els míssils de propulsió submarina submarine-launched ballistic missile SLBM desenvolupats, a banda d’aquests tres estats, també per França i la Gran Bretanya, tenen un abast i una potència similars El 1991 les negociacions START entre els EUA i l’URSS succeïda des del 1991 per Rússia acordaren la reducció progressiva d’aquesta mena de míssils
turbopropulsor

Vista escorxada d’un turbopropulsor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Motor híbrid que acciona una o més hèlixs i proporciona impuls en forma de reacció.
Funciona de manera semblant a un turboreactor, però amb la diferència que una gran part de l’energia de propulsió dels gasos d’escapament 80 a 85% és utilitzada per a moure una turbina més gran que les dels turboreactors, que impulsa, a través d’un sistema reductor mecànic, l’arbre de l’hèlix És un tipus de motor més econòmic que el turboreactor i és especialment indicat com a grup propulsor, entre d’altres, d’avions comercials de línies de curt recorregut llur velocitat ideal són els 750 km/h, d’helicòpters, d’aerolliscadors, etc
atracar
Transports
Col·locar el vaixell arran d’un moll, d’un carregador o d’una ribera adequada, subjectant-l’hi, o abarloar-lo a una embarcació amarrada, fermant-l’hi.
Per a atracar s’empren, a més dels mitjans de propulsió del vaixell, les amarres, fermades a les bites i als norais, a vegades les àncores i sovint algun remolcador cal tenir sempre en compte el vent i el corrent, els quals, en certs casos, poden ésser un ajut Hom pot atracar de costat , fent que el vaixell besi el moll o carregador, de manera que la crugia quedi parallela de punta, de manera que el vaixell quedi perpendicular al moll, de popa a ell i sense besar-lo en andana , arrambat el vaixell costat per costat a un altre d’amarrat, etc
Buran
Astronàutica
Nom que rep la llançadora russa.
Té la mateixa aparença externa que la de les llançadores nord-americanes, però presenta diferències tècniques Així, no té conjunt de propulsió, sinó que és posada en òrbita per un coet, l’ Energia Posseeix un motor atmosfèric, la qual cosa li permet maniobrar a la baixa atmosfera Encara que preparada per a portar tripulació, la nau també estava dotada amb mecanismes que en permetien la completa automatització Es construïren dues llançadores, però només es dugué a terme un vol de prova automatitzat el novembre del 1988 Després d’aquest vol el programa fou desactivat a causa de…
còmit
Història
Transports
Oficial d’un vaixell, responsable tècnic de la navegació.
Tingué al seu càrrec el comandament del vaixell fins al s XVI, que passà a dependre del capità com a cap militar i del patró com a responsable financer de l’empresa, i les seves funcions tendiren a restar reduïdes a la direcció de la maniobra i la propulsió del vaixell i al govern directe dels galiots El càrrec era proveït pel capità general de l’armada Des del s XIV era assistit per un sotacòmit, i als s XVII i XVIII, a més, per un còmit de mitjania Per a la formació de còmits hi hagué a Sevilla s XVII i XVIII un Colegio de Cómitres
Konstantin Eduardovič Ciolkovskij

Konstantin Eduardovič Ciolkovskij
© Fototeca.cat
Astronomia
Científic rus, un dels membres més destacats de la primera generació de capdavanters de l’astronàutica.
En la seva obra més important, L’exploració de l’espai còsmic per mitjà dels motors de reacció 1903, anticipà les teories de la moderna astronàutica exposà per primera vegada la possibilitat de viatjar per l’espai extraatmosfèric aprofitant el poder de reacció dels coets per a llur propulsió, i, després d’establir la raó de masses dels coets, donà a conèixer la fórmula fonamental de l’astronàutica Conseqüència d’aquesta fou d’establir el sistema de dividir els coets en diversos trams, el qual ha estat adoptat després universalment astronàutica Proposà, també, el canvi del…