Resultats de la cerca

El primer parell de potes és molt desenvolupat i constitueix un òrgan excavador, amb el qual l’insecte obre galeries subterrànies, on habita i cerca l’aliment, que es compon de cucs, larves, arrels i tubercles El cicle evolutiu dura uns dos anys La femella pon els ous sota terra, dels quals neixen els cadells a la primavera Durant l’hivern es colguen a terra, i a la primavera següent construeixen galeries superficials hom diu aleshores que llauren i ocasionen danys importants A la tardor del mateix any atenyen la forma adulta Ataquen moltes plantes d’horta patata, pastanaga, ceba, la bleda-…

Tenen les potes molt desenvolupades i adaptades a la marxa Es tracta d’insectes sobretot tropicals i subtropicals, i algunes espècies estan adaptades a viure en els habitatges humans Són omnívors, nocturns i lucífugs hi ha algunes espècies xilòfagues i tenen a l’intestí una fauna rica en flagellats Pertanyen a aquest subordre els escarabats de cuina

Fitòfags, habiten l’anvers de les fulles dels arbres fruiters a les zones càlides i temperades A la zona mediterrània és especialment important l’espècie Menosteria unicostata , que ataca els ametllers

La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters

Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos Són…

Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans

Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el desenvolupament…

Les potes anteriors són adaptades per agafar tots són terrestres Inclou espècies depredadores algunes són hematòfagues i cosmopolites, especialment abundants a les zones tropicals, però hi ha un bon nombre d’espècies europees Són gèneres mediterranis Rhinocoris, Coranus, Holotrichius

Les potes són molt llargues Omnívors, nocturns, lucífugs i incapaços de volar, estan adaptats a la vida en els estatges humans, on ocupen els soterranis, les bodegues o bé s’amaguen sota els mobles, etc Són molt comuns als Països Catalans

Produeixen un so característic fregant el fèmur llarg amb les nervadures engruixides dels èlitres Dipositen paquets d’ous en forats que fan al sòl amb l’oviscapte Pertanyen a aquesta família força espècies de llagosta