Característiques de grup
Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites (aproximadament 2 cm de llargada), fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg; això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües. Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos. Són holometàbols i les larves, de tipus campodeïforme, fan vida terrestre. Propis de regió holàrtica, són més abundants en zones temperades, i viuen als boscos frescos i ombrívols.
Morfologia
Aspecte general extern d’un rafidiòpter (Raphidia) en visió dorsal (A) i detalls del final de l’abdomen en un mascle (B) i una femella (B’) i del cap (C), en el cas del gènere Inocellia. 1 antena, 2 ocel·le, 3 ull compost, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 mesonot, 7 metanot, 8 pterostigma, 9 ovipositor, 10 ganxo, 11 gonopodi.
Amadeu Blasco, del natural.
Les característiques morfològiques més conspícues d’aquest grup d’insectes afecten la forma del cap i la del tòrax. El cap és prògnat, molt mòbil i amb la gula desenvolupada i aplatada dorsiventralment; pel darrere s’estreny i es continua amb el primer segment toràcic. Les peces bucals són del tipus mastegador i el labre és molt desenvolupat. Les antenes, curtes i moniliformes, són formades per nombrosos artells. Tenen un parell d’ulls laterals compostos, que són molt desenvolupats, i a més, de vegades, tres ocel·les al vèrtex.
El primer segment toràcic o protòrax és el més desenvolupat i es troba perfectament individualitzat respecte dels altres; és mòbil i pot adoptar moltes posicions diferents en relació al cap i la resta del tòrax. El mesotòrax i el metatòrax, en canvi, són poc desenvolupats i es distingeixen poc; s’hi articulen les ales, en nombre de dos parells, que són transparents tret de la regió pteristigmàtica, que és de color brunenc. Tots dos parells d’ales presenten un desenvolupament semblant; tenen moltes venes longitudinals i transversals, que delimiten cel·les de forma hexagonal al camp central de cada ala, i, a més, mostren un sistema d’acoblament rudimentari, que els permet el moviment sincrònic durant el vol; en la posició de repòs es col·loquen fent teuladeta sobre l’abdomen. Els tres parells de potes són semblants, llargues, amb un aroli i dues ungles terminals.
L’abdomen és allargat i es compon de deu metàmers, els dos darrers dels quals presenten algunes particularitats en relació amb la funció reproductora: en els mascles, porten l’òrgan copulador i, en les femelles, un llarg ovipositor d’homologies molt controvertides amb els d’altres grups d’insectes, si bé, pel que sembla, són homologables a la part terminal de l’abdomen dels megalòpters.
Biologia i ecologia
Els adults són insectes actius, depredadors de petites preses, especialment insectes, que cacen a l’aguait gràcies a la gran mobilitat del cap i el tòrax. Volen bé però només en trams curts. Són d’activitat diürna i es poden veure fàcilment a la primavera, damunt de la vegetació arbòria o arbustiva, molt més abundantment sobre plantes florides o a l’extrem de les branques dels arbres.
Les femelles, després de l’aparellament, dipositen els ous, per mitjà de l’ovopositor terminal del cos, dins les fissures de les escorces dels arbres. les larves són de tipus campodeïforme, allargades i molt planes de cos, d’aspecte semblant a les larves d’alguns planipennis; tenen el cap i el tòrax molt esclerotitzats i l’abdomen distensible en funció de l’edat i de les preses ingerides. Són molt actives i també depredadores, i, en algunes espècies, s’associen al medi edàfic, on també sol transcórrer la pupació. Les pupes són molt semblants a l’imago, exarates i dèctiques (amb apèndixs i ales lliures), i capaces de moure’s. Quan emergeix l’adult s’acompleix el cicle que, en total, dura aproximadament un any.
Sistemàtica i principals representants
L’ordre dels rafidiòpters (Raphidioptera) comprèn un nombre relativament baix d’espècies, que es distribueixen per la regió holàrtica, generalment en zones temperades. A Europa se’n coneixen unes 70 espècies, però la seva distribució actual a la península Ibèrica ha estat poc estudiada. Sabem, això sí, que a la nostra fauna són representats per les dues famílies que comprèn l’ordre: la dels rafídids (Raphidiidae) i la dels inocèl·lids (Inocelliidae). Els rafídids són representats per una desena d’espècies, totes del gènere Raphidia; tenen el cap triangular, amb tres ocel·les en posició dorsal. Els inocèl·lids, per contra, tenen el cap quadrangular i sense ocel·les; únicament en coneixem l’espècie Inocellia hesperica. Els representants d’ambdues famílies són insectes actius i diürns.