Resultats de la cerca
Es mostren 1093 resultats
L’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infantaCristina
Amb el suport de BComú, CiU, el PSC i la CUP i l’abstenció de Ciutadans i el PP l’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i imputada en el "cas Nóos" A més, s’argumenta que no ha fet cap mèrit que justifiqui el guardó, que li va ser atorgat el 1997 La iniciativa se suma a les que el nou govern municipal té previst emprendre el 2016 per restar protagonisme als Borbó del nomenclàtor de la ciutat i amb la retirada del bust de Joan Carles I al juliol del 2015
El govern espanyol retira l'estatut diplomàtic al delegat del govern flamenc a Barcelona
André Hebbelinck, delegat del govern de Flandes a Espanya, perd l’estatut diplomàtic a causa de les crítiques del seu president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, a l’actitud repressiva del govern espanyol contra l’independentisme català El 16 de novembre el primer ministre de Flandes, Geert Bourgeois, ordena el retorn de Hebbelink El 17 d'octubre, a instàncies del govern espanyol també és destituït el cònsol honorari el cinquè en poc més d’un any de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, per haver participat en la darrera manifestació de l’11 de Setembre En aquests cessaments hi té un…
Guerrilleros de Cristo Rey
Partit polític
Denominació emprada per escamots ultradretans integristes que actuaren violentament contra medis religiosos progressistes i manifestacions culturals que consideraven contràries a la moral catòlica.
El seu lideratge s’associà a Mariano Sánchez Covisa excombatent de la División Azul i devien sorgir d’un grup d’adoració nocturna de l’església de las Calatravas Madrid el 1969 Posteriorment s’estengueren per Espanya A Catalunya tingueren cert protagonisme, com testimonià la destrucció dels murals del temple de Palau-sator Baix Empordà i les agressions contra el seu sacerdot i contra el seu pintor al febrer de 1969 Actuaren de manera semiclandestina fins a la primeria dels anyssetanta i devien comptar amb la connivència de sectors dels cossos de seguretat Grups similars existiren…
John Casablancas
Disseny i arts gràfiques
Agent publicitari nord-americà.
Fill d’emigrants espanyols enriquits amb el negoci tèxtil, després d’intentar establir-se sense èxit en el món immobiliari, les finances i les relacions públiques, fou representant de Coca-Cola al Brasil El 1972 creà, a París, l’agència de models Elite Model Management, que creà el tipus publicitari de les models personalitzades, a les quals donà un gran protagonisme en els mitjans de comunicació l'empresa ha dominat el negoci internacional de les models El 1999 dimití com a president de l’agència arran d’un escàndol suscitat per un reportatge de la BBC, del qual finalment fou…
Nadal Puig i Busquets
Música
Compositor, pianista i organista.
Estudià a l’escolania de Montserrat Durant 50 anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins al 1986 en què es retirà A Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals lChoral Bergusiana, Cultural Bergusiana, Banda Municipal, Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, on en aquesta darrera fou instrumentista de tible Composà més de 300 obres, entre les quals destaquen les obres religioses amb el protagonisme de l’orgued dues misses de Glòria i dues de Rèquiem, valsos, lieder i sardanes També va destacar en la instrumentació per a cobla…
Avenç Sport Club
Futbol
Club de futbol de Sant Andreu, a Barcelona.
Fundat a l’octubre del 1911, neix d’una escissió de l’Andreuenc Club de Futbol El fundador de l’entitat fou Lluís Montell El 1913 l’equip passà a denominar-se L’Avenç del Sport Amb els anys prengué protagonisme en detriment de l’Andreuenc Club de Futbol 1914-15 Competí en el Campionat de Catalunya, fou campió de primera categoria B 1918-20 i disputà la Lliga de primera categoria A 1920-22 Posteriorment tornà a la categoria de primera B El 1925 es fusionaren els dos clubs de Sant Andreu de Palomar Se’ls van unir també altres clubs de diferents disciplines esportives com l’Esport…
José Vianna da Motta
Música
Compositor i pianista portuguès.
Estudià al Conservatori de Lisboa, i posteriorment amplià la seva formació a Alemanya amb F Liszt i H von Bülow En vida fou molt cèlebre com a virtuós del piano, i fou destinatari d’obres importants per a aquest instrument, com les transcripcions de F Busoni de composicions originals de JS Bach Entre el 1919 i el 1938 fou director del Conservatori de Lisboa, i en la seva activitat com a concertista tocà en recitals sol i amb orquestra, i també fent música de cambra amb compositors tan eminents com E Ysaÿe i P Sarasate Les seves obres segueixen la tradició romàntica germànica i en destaquen…
Giuseppe Maria Jacchini
Música
Violoncel·lista i compositor italià.
Estudià violoncel amb Domenico Gabrielli i composició amb DA Perti Durant els períodes 1689-96 i 1701-27 fou violoncellista a Sant Petroni, a Bolonya, i arribà a ser-ne un reconegut virtuós També a Bolonya, fou mestre de capella a l’església de Sant Lluís Jacchini mostrà un gran talent per a acompanyar cantants, tant a l’església com al teatre Compongué concerts de cambra i sonates per a corda i trompeta a la manera de la tradició bolonyesa de M Cazzati, G Torelli, GA Perti i P Franceschini Com a compositor, acostumà a intercalar passatges per a violoncel solista, mostrant la seva habilitat i…
Cosme Marià Argerich del Castillo

Cosme Marià Argerich del Castillo
Metge, fill de Francesc Argerich i Baliat.
Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova facultat mèdica i…
Robert Guédiguian
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Militant d’esquerres, ha ambientat la major part de la seva obra a la seva Marsella natal, amb el protagonisme d’un grup d’actors habituals, alguns d’ells amics d’infantesa, i la seva pròpia dona, Ariane Ascaride Les seves pellícules combinen el retrat costumista amb la denúncia social entre d’altres, ha dirigit Rouge midi 1983, Dieu vomit les tièdes 1989, L’argent fait le bonheur 1993, À la vie, à la mort 1995, Marius et Jeannette 1997, À la place du coeur 1998, À l’attaque 2000, La ville est tranquille 2000, Marie-Jo et ses 2 amours 2002 i Mon père est ingéneur 2004 L’única…