Resultats de la cerca

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , feu de foto fixa a quinze anys en substituir el seu pare,  Carlos Pérez de Rozas Masdeu , i arribà a segon operador, però abandonà el cinema el 1959 per entrar també a l’Agència EFE, on arribà a ser cap dels serveis gràfics, a més de fer treballs publicitaris i industrials Treballà per als diaris La Vanguardia , Solidaridad Nacional i La Prensa És autor de la icònica fotografia dels Beatles baixant de l’avió que els portava a Barcelona, amb barrets de torero al cap 1965 Interpretà esporàdicament algun petit paper…

Utilitza cibachromes illuminades pel darrere amb tubs fluorescents, emmarcades com els anuncis publicitaris A partir de referències a la pintura clàssica i tradicional, la seva obra qüestiona l’idealisme al voltant de la vida en societat i la situació de les minories a la societat nord-americana L’any 1989 realitzà un treball en collaboració amb l’artista Dan Graham, l’anomenat Pavelló de nens , en el qual tracten problemes dels infants Amb motiu de l’exposició que presentà al Musée d’Art Contemporain de Mont-real 1999, publicà un llibre que compilava els seus assaigs escrits…

Professió relativament nova que adquirí el seu caire actual a partir del 1920 i es desenvolupà ràpidament, d’acord amb el creixement de la societat de consum A Barcelona hom dóna cursos especialitzats a les escoles d’Arts i Oficis i a l’Escola Massana El Foment de les Arts Decoratives té una secció d’aparadoristes i decoradors publicitaris que celebra exposicions i dóna també cursets d’ensenyament Els estudis són basats en el coneixe ment de la composició, el dibuix i la tècnica de la collocació dels productes a l’aparador Nascut tècnicament a Suïssa i desenvolupat ràpidament a…

Després de dirigir anuncis publicitaris i curtmetratges experimentals, el llargmetratge Mala noche 1985 el convertí en un nom prometedor dins el cinema independent nord-americà A Drugstore Cowboy 1989 manifestà el seu interès pels marginats, confirmat a My Own Private Idaho 1991 i Even Cowgirls Get the Blues 1993 La comèdia To Die For 1994 donà pas a una etapa de títols més comercials, com Good Will Hunting 1997, Psycho 1998 i Finding Forrester 2000, però tornà al cinema experimental amb Gerry 2002, Elephant 2003, guanyadora de la Palma d’Or i premi al millor director del…

El 1994 començà a estudiar a l’Escola Superior de Cinema i Arts Visuals de Catalunya ESCAC, on es graduà amb el curt Las cabras de Freud 1999 Més endavant dirigí anuncis publicitaris i videoclips musicals per a cantants o grups com Pastora Soler, El Langui o Manos de Topo El seu segon curtmetratge, Los perros de Pavlov 2003, participà en nombrosos festivals i aconseguí diversos guardons Dirigí la sèrie d’animació Arròs covat 2009, produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya Debutà en el llargmetratge amb Eva 2011, ambiciosa producció de ciència-ficció que inaugurà el…

Després de combatre en la Segona Guerra Mundial en el cos de la Marina, es llicencià en literatura i filosofia a la Universitat de Detroit Començà la seva trajectòria literària escrivint westerns Posteriorment treballà com a redactor per a l’ Encyclopaedia Britannica i fent textos publicitaris L’any 1969 publicà la novella policíaca The Big Bounce i des d’aleshores, assolí un gran reconeixement dins aquest gènere gràcies a un estil directe que dona gran importància als diàlegs De la seva llarga producció destaquen títols com La Brava 1983, premi Edgar, Be Cool 1999, Fire in the…

Estudià art i arquitectura, i els seus primers treballs foren escultures fetes amb materials trobats a les platges de l’Atlàntic A partir del 1949 utilitzà cartells publicitaris trencats del carrer, i s’autodenominà affichiste ‘cartellista’ Recollí, classificà i mostrà els seus décollages de cartells, que considerà reflexos de la vida quotidiana, per tal de fer una obra popular En colleccionar i mostrar els cartells trencats en exposicions a galeries i museus, la seva obra volia qüestionar no tant l’obra d’art com la noció d’artista tradicional i professional S’apropià la propaganda política…

Fou descobert l’any 1897 per W Ramsay i MW Travers És obtingut mitjançant la liqüefacció de l’aire, el qual en conté una mitjana de 15 × 10 -4 en volum tres vegades més que d’heli Hom l’ha detectat espectrogràficament en els estels A l’estat sòlid el neó cristallitza en el sistema cúbic Es difon a través del quars i de la porcellana, però no a través del vidre És emprat per a emplenar els tubs publicitaris, puix que permet d’obtenir, a una pressió de pocs millímetres de mercuri, una llum de color taronja Propietats físiques del neó nombre atòmic 10 pes atòmic 20,179 estructura…

Estudià als Talleres de Arte Actual del Círculo de Bellas Artes de Madrid 1985 Inicialment, el seu treball pictòric es basava en l’estètica del pop americà i en els recursos utilitzats en els anuncis publicitaris i en la difusió dels mitjans de comunicació Sense deixar de banda aquest aspecte, posteriorment treballà en la inclusió de lletres i de texts, establint un joc amb la imatge amb un to irònic de marcat contingut social La seva activitat també inclou el vídeo i la música amb els grups Peña Wagneriana i UHP L’any 1998 presentà l’exposició Nowhere a Tecla Sala de l’…