Resultats de la cerca

Comprèn unes 650 espècies, pròpies de països temperats Geraniàcies destacades Nom científic Nom vulgar Erodium sp agulles , rellotges Erodium botrys agullots Erodium ciconium bec de cigonya Erodium cicutarium curripeus , forquilles Erodium mascradenum cargola Erodium moschatum almescat , herba del mesc Erodium rupestre cargola de Montserrat Geranium sp gerani , agulles, candeler Geranium molle, G rotundifolium suassana , forquilletes Geranium robertianum herba de sant Robert , gerani pudent Mansonia altissima beté Mansonia nymphaeifolia mansònia , beté Pelargonium sp gerani,…

Russulàcies més destacades Lactarius chryssorrheus pinetell bord , lleterola Lactarius deliciosus pinetell , esclata-sang , pinenc, pinenca, pinetenca, rovelló Lactarius piperatus pebràs lleter , lleterola blanca Lactarius pyrogalus bolet de cabra Lactarius sanguifluus rovelló , esclata-sang Lactarius subdulcis lleterola dolça Lactarius terminosus rovelló de cabra , lleterol Lactarius vellereus terrandòs Lactarius volemu s lleterola Russula sp cualbra , cruelda, cuagra, cualba, lleterola borda, puagra, russula Russula adusta carboner Russula alutacea llora Russula atropurpurea cualbra vinera…

Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau  Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent…

La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa  Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada   Chenopodium sp   blet , quenopodi  Chenopodium album   blet blanc  Chenopodium ambrosioides   te bord   Chenopodium bonus-…

La majoria són pròpies dels països intertropicals algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pollinització El fruit és en baia Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques gènere Anthurium algunes,…

La cama és blanca o d’una tonalitat clara La carn és trencadissa, sense llet, de consistència que recorda la del formatge, i de gust variat, moltes vegades de pebre Moltes cualbres són comestibles Malgrat que hom aplica el nom de cualbra a qualsevol espècie del gènere Russula , n'hi ha moltes que reben noms particulars russulàcies La cualbra llora dita també llora verda , R virescens té el capell de color verdós fosc, i les làmines, entrecreuades i una mica decurrents La cualbra negra o bromosa R densifolia posseeix una carn que s’ennegreix en contacte amb l’aire La cualbra pudent…

Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica crasses,…

Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur envergadura és compresa…