Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Abdülhak Hâmit
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic turc.
Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca A més de les seves poesies, Ġarām , testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber ‘La tomba’, 1885, elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica Ešber , 1881 Finten, 1887 Zeyneb que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova…
Ifigènia
Mitologia
Heroïna grega.
Filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, alguna llegenda àtica la fa filla de Teseu i d’Helena Agamèmnon, obeint els vaticinis de l’endeví Calcant, la disposà com a víctima per a un sacrifici destinat a obtenir uns vents favorables a la flota aquea, encallada a Àulida Sembla que els déus la salvaren d’ésser immolada i que s’estigué molts anys a Tàurida, consagrada al culte d’Àrtemis La tragèdia grega immortalitzà la seva figura, que, en èpoques successives, ha inspirat altres escriptors Racine, Pindemonte, Goethe, etc, i també músics DScarlatti, Jommelli, Gluck, Piccinni i pintors i…
Ramón de la Cruz

Ramón de la Cruz
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg, el més representatiu del s. XVIII espanyol.
Començà traduint Racine, Molière, Shakespeare i adaptant obres calderonianes, dins una concepció neoclàssica i afrancesada Aviat hi reaccionà en contra i s’inscriví en la tendència nacionalista Deu la seva fama a les peces curtes, costumistes, humorístiques i impregnades del naixent sentiment de '' lo castizo ', els sainetes De més de 470 peces, les més conegudes són La casa de tócame Roque , Las castañeras picadas , El fandango de candil i La pradera de San Isidro , la majoria de les quals d’ambient madrileny i d’un gran valor documental Per a la inauguració 1788 del Teatre de…
Jaume Gras i Vila
Literatura catalana
Dramaturg i traductor.
Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port Royal de…
Elise Ross
Música
Soprano nord-americana.
Després d’haver estudiat a la Juilliard School, debutà el 1970 amb el Juilliard Ensemble i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, amb els quals interpretà obres de L Berio La temporada 1972-73 cantà a Roma l’òpera Passaggio , del mateix compositor, de qui s’ha convertit en una intèrpret assídua Especialitzada en el repertori vocal òpera i oratori del segle XX, ha estrenat obres de diferents autors, com ara Le Racine 1981, de S Bussotti, a més d’interpretar composicions d’A Berg, A Webern i C Debussy Ocasionalment ha interpretat lieder de R Strauss, R Schumann i WA Mozart i ha…
tragédie en musique
Música
Nom amb què es coneix l'opera seria a la França d’abans del 1773 i en la qual es destacaren autors com J. Ph. Rameau o J.B. Lully.
També s’anomenava tragèdia lírica Referida a les peces musicals amb referents literaris de la Grècia i la Roma clàssiques, hom distingeix diversos períodes de la seva història entre el 1673 i el 1687 coincidint amb l’esplendor de l’obra de Lully, entre el 1688 i el 1733 abans de Rameau i a partir del 1733 anys d’esplendor de Rameau El gènere incloïa llibrets adaptats d’obres de Th Corneille, J Racine i Molière, ambientats en espais allegòrics i amb la voluntat de fusionar el teatre declamat i la música, separats per números de ballet basats en composicions dels esmentats autors i…
Agamèmnon
Història
Rei llegendari d’Argos, fill d’Atreu.
La seva figura apareix repetidament en la literatura grega des d’Homer Fou cap de l’exèrcit grec que assetjà Troia per venjar el rapte de la muller del seu germà Menelau Ilíada Per tal que els vents fossin favorables a les seves naus hagué de sacrificar una filla Ifigènia a Àulida , d’Eurípides i, en tornar de la guerra, la seva muller Clitemnestra prengué el fet com a excusa per a assassinar-lo en complicitat amb el seu amant Egist Agamèmnon , primera part de l' Orestea d’Èsquil Aquest conflicte ha estat vist, modernament, com un reflex de l’antiga lluita del matriarcat per la seva…
Bonaventura Vallespinosa i Salvat
Literatura catalana
Teatre
Metge i escriptor.
S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc 1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç 1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals…
,
Andròmaca
Mitologia
Personatge femení reprès sovint a la literatura grega clàssica.
Esposa d’Hèctor, defensor de Troia, tingué un fill d’aquest, Astíanax A La Illíada és representada com una tendra personificació de la mare i esposa A Les troianes d’Eurípides, mort Hèctor ja d’abans i caiguda la ciutat, els vencedors assassinen Astíanax, i Andròmaca és lliurada com a esclava al fill d’Aquilles, Neoptòlem La tradició explica que amb ell tingué tres fills i que després fou donada a Helen, germà d’Hèctor, esclavitzat a la mateixa casa A la tragèdia Andròmaca d’Eurípides, Hermíone, esposa de Neoptòlem, per gelosia intenta la mort d’Andròmaca i procura la del propi marit Racine s…
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic.
Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995, Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002, d’A Villaronga, LZ immerman i IP Racine, La doble…