Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
lleis de la radiació de Wien
Física
Enunciats de les propietats de l’espectre de la radiació emesa per un cos negre.
Segons la primera llei de Wien , la longitud d’ona λ m que correspon a l’energia radiant màxima emesa per un cos negre, multiplicada per la seva temperatura absoluta T , és una quantitat constant anomenada constant del desplaçament de Wien , i val 2,8978 × 10 - 3 m K, és a dir λ m T = constant Segons la segona llei de Wien , l’energia radiant màxima de l’espectre emès per un cos negre és proporcional a la cinquena potència de la temperatura absoluta T així, E m = bT 5 , b essent una constant que val 2,8971 J/K 5
Presentats els treballs de Heinrich Hertz sobre radiació electromagnètica
Es donen a conèixer els treballs de Heinrich Hertz sobre radiació electromagnètica
baló infraroig
Principi del funcionament d’un baló infraroig: la part inferior del baló, transparent a la radiació infraroja emesa per la Terra, permet mantenir el vol durant llargs períodes
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, que funciona segons els principis dels montgolfiers i aprofita la radiació tel·lúrica per a mantenir-se enlairat.
Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura
monocromador
ESquema òptic d’un monocromador sde preima. La radiació lluminosa policremàtica entra per E. Les diverses longituds d’ona que xomponen aquesta radiació són separedes mitjançant succesives refraccions i reflexions en el prima P. El diagrama de sortida D permet dde seleccionar una d’aquestes longuituds d’ona.
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que permet d’obtenir una radiació monocromàtica.
Els monocromadors són generalment làmines cristallines planes o corbes, o bé prismes, i són utilitzats en espectroscòpia per tal de seleccionar radiacions monocromàtiques de longitud d’ona coneguda
piròmetre
Piròmetre de radiació total: per mitjà del parell termoelèctric mesura l’energia de la radiació concentrada al disc; a baix, movent el mirall la imatge del cos calent, inicialment desenfocada (a), es forma en el disc (b)
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar temperatures elevades, basat en qualsevol dels fenòmens variables que depenen de la temperatura.
Entre aquests fenòmens cal destacar la variació de longitud d’un sòlid, ja sia una dilatació cas del piròmetre de quadrant , basat en l’allargament, a causa de la calor, d’una barra d’aliatge de níquel, crom i tungstè, o d’algun altre metall, ja sia una contracció cas de l’antic piròmetre de Wedgwood , basat en la contracció d’un con d’argila en descendir entre dos regles, inclinats l’un respecte a l’altre la dilatació dels líquids cas del termòmetre amb el tub i el dipòsit de quars i galli fos com a líquid, emprat fins a temperatures de 1 000°C la fusió d’alguna substància cas dels cons de…
lleis de Kirchhoff
Física
Lleis relatives a la radiació tèrmica dels cossos.
Segons la primera llei , la raó entre el poder emissiu total i el poder absorbent total d’un cos, bé que depèn de la seva temperatura i del medi exterior al cos, és independent de la natura del cos La segona llei estableix que la intensitat específica d’una radiació de freqüència f en un medi donat, és directament proporcional al quadrat de l’índex de refracció del medi, per a la mateixa freqüència f , i que la constant de proporcionalitat és la intensitat específica de la radiació, de freqüència f , a igual temperatura, en el buit
actinòmetre
Meteorologia
Física
Instrument per a mesurar la densitat de flux de la radiació solar.
Els actinòmetres han estat adaptats a usos especialitzats i hom n'utilitza de tres tipus el pirheliòmetre, que mesura la radiació solar directa el piranòmetre, que mesura la radiació total del cel el pirogeòmetre, que mesura la irradiació de la terra
espectre d’emissió
Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.
Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora
temperatura efectiva
Astronomia
Magnitud que caracteritza un cos emissor de radiació.
És igual a la temperatura que tindria un cos negre que emetés un flux d’energia total per unitat d’àrea igual al del cos que emet la radiació En el cas d’un estel, la temperatura efectiva es pot calcular a partir de la seva lluminositat i el seu radi
espectròmetre
Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una…