Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
cementiri nuclear
Física
Instal·lació destinada a l’emmagatzematge i dipòsit final de residus radioactius.
raig gamma
Física
Radiació electromagnètica emesa en la desexcitació de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
El fotons que la constitueixen són d’una freqüència superior a la dels raigs X i, per tant, encara són més penetrants i tenen una probabilitat apreciable de travessar uns quants centímetres de plom La llei que dóna el valor de la intensitat I d’un feix de partícules γ que travessa un gruix x d’una substància és I = I ₀ e -Σ x , en què I ₀ és la intensitat del feix incident i Σ la secció eficaç macroscòpica d’absorció que depèn de la natura de la substància travessada i de la freqüència energia dels raigs γ En incidir en la matèria, una partícula γ pot produir l’efecte…
ferrocinètica
Exploració del metabolisme del ferro dins l’organisme mitjançant isòtops radioactius.
activitat nuclear
Física
Nombre de nuclis atòmics d’una substància radioactiva que es desintegren per segon.
A la pràctica, atès que la radioactivitat és un fenomen que, quantitativament, és regit per l’estadística, l’activitat real està sotmesa a fluctuacions entorn d’un valor mitjà Aquest s’expressa per A =λ N essent λ la constant radioactiva característica de cada substància i que expressa la probabilitat de desintegració d’un nucli per unitat de temps, i N el nombre de nuclis radioactius presents La unitat SI d’activitat nuclear és el becquerel Bq, que correspon a una desintegració per segon 1 Bq = 1 s - 1 També és molt emprat el curie Ci 1 Ci = 3,7x10 10 Bq
fermi
Química
Element químic transurànic de la sèrie dels actínids; no és present a la natura.
De nombre atòmic 100, hom en coneix dotze isòtops, del 246 al 257, inclusivament, tots radioactius El primer isòtop aïllat, el 2 5 5 Fm, fou obtingut per A Ghiorso, el 1952, dels residus de l’explosió d’una bomba d’hidrogen Aparegué com a producte del bombardeig per neutrons del 2 3 8 U i posterior desintegració β del 2 3 5 U produït Hom n’ha obtingut uns altres isòtops per bombardeig d’elements pesants amb ions d’heli, berilli, carboni o oxigen, accelerats en ciclotrons o acceleradors lineals El fermi existeix solament en solució aquosa, amb un grau d’oxidació +3
franci
Química
Element pertanyent al grup I de la taula periòdica.
El nombre atòmic és 87 És el més pesant i el més actiu dels metalls alcalins, i el seu núclid estable, que hom suposa present en els minerals del cesi, de la pollucita i de la lepidolita, encara no ha estat descobert tanmateix, Perey descobrí 1939 el núclid radioactiu 223, que té un període de 21 min i emet radiacions β, en la sèrie de descomposició radioactiva de l’actini El nom de franci, proposat pel descobridor, designa, doncs, el núclid 223 hom també en coneix el núclid 221, que es forma en la sèrie del neptuni, i els núclids 212, 218, 219, 220 i 222, tots radioactius Atesa…
isòtop
Física
Química
Cadascun dels àtoms d’un mateix element químic els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.
L’existència d’aquests àtoms fou descoberta com a conseqüència de l’estudi sobre les substàncies radioactives naturals Fou F Soddy qui, el 1911, proposà el nom d’ isòtop i constatà la igualtat de les seves propietats químiques La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics difusió, centrifugació, espectrometria de masses, destillació fraccionada i electròlisi Hom classifica els isòtops en estables , amb una vida mitjana de l’ordre de 3000 milions d’anys, i inestables o radioactius , que emeten radiacions i es…
partícula alfa
Física
Una de les partícules emeses en la desintegració de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
La seva composició és idèntica al nucli d’un àtom d’heli per això, hom l’anomena a vegades helió és un conjunt de dos protons i dos neutrons íntimament lligats La seva càrrega elèctrica és dues vegades la de l’electró, però de signe positiu la seva massa és de 6,7 x 10 - 2 4 g
betateràpia
Ús terapèutic de les radiacions β emeses pel radi o els isòtops radioactius.
radioquímica
Química
Part de la química que comprèn l’estudi de les propietats químiques dels materials radioactius (radioactivitat) i, en particular, l’ús de materials radioactius en problemes químics (marcatge, tritiació, traçador).