Resultats de la cerca

Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…

Es fa en pastures, rasos i roquissars de l’alta muntanya Els capítols són emprats en medicina popular contra la tos i certes malalties del fetge

La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra 2630 m alt i de Serralta 2 713 m, n'és el límit septentrional la línia de crestes que uneix el Montlude 2517 m amb els rasos de Liat altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla, a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n'és el límit amb la vall de Varradòs, al S És drenada pel riu de Toran , afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra…

Es fa en roquissars, pastures seques, rasos, etc, a l’Europa septentrional i en algunes serralades del S d’Europa Actualment aquesta espècie ha estat subdividida en altres Té propietats tòniques, expectorants i antiespasmòdiques El serpoll de jardí var splendens és conreat en jardineria i és usat sobretot per a fer vorades de platabandes

Al s XIX havia format un municipi juntament amb d’altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera Catllarí fins al pla de Montmajor l'Hospital i a la serra de Busa, en ple Solsonès Valielles duia el nom d' Aguilar, l’Hospital i Catllarí , i tenia, el 1842, 40 h

Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de LaPatum

Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, el 1904, i de la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, creada a l’agost del 1908 Va ser dels primers a practicar l’esquí als Rasos de Peguera, al desembre del 1908, i un dels introductors de la luge a Catalunya L’any 1911 participà en la Setmana d’Esports de Neu i en el Tercer Concurs Català d’esquí a Ribes de Freser

Fundat el 1993 per Xus Loro, que el presidí fins el 2002 En el seu palmarès destaca el Campionat de Catalunya de relleus masculins 1994, 1996-2001, 2005, 2009, 2010 i femenins 2003 Organitzà el primer Campionat de Catalunya de BTT-O 1997, a Sant Jeroni de la Murtra, i la primera prova de la Lliga espanyola 1998, als Rasos de Peguera També fou pioner en l’organització d’una prova del calendari de la federació internacional, la Copa del Món de BTT-O 1999, disputada a la Roca del Vallès

Situació L’església de Sant Llorenç fou construïda en un indret bellíssim a l’extrem d’un cingle situat a primeres elevacions de la Serra dels Lladres, domina una esplèndida vista panoràmica de les primeres elevacions dels Rasos de Peguera, el pla de Campllong i les bagues de Tersà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,7 — y 64,9 TCG 977649 Una vista de l’exterior de l’església, encimbellada a l’extrem d’un cingle, situada enmig d’un paisatge meravellós J Pons Vista exterior de l’església des del…

Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n’emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2,271 m alt, el serrat Voltor 2,281 m i la creu de Ferro 2,286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la…