Sant Llorenç dels Porxos (Castellar del Riu)

Situació

L’església de Sant Llorenç fou construïda en un indret bellíssim; a l’extrem d’un cingle situat a primeres elevacions de la Serra dels Lladres, domina una esplèndida vista panoràmica de les primeres elevacions dels Rasos de Peguera, el pla de Campllong i les bagues de Tersà. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 97,7 — y 64,9 (TCG 977649).

Una vista de l’exterior de l’església, encimbellada a l’extrem d’un cingle, situada enmig d’un paisatge meravellós.

J. Pons

Vista exterior de l’església des del costat de tramuntana. Es tracta d’un edifici senzill, de petites dimensions i mancat d’absis.

J. Pons

S’arriba a la petita església de Sant Llorenç dels Porxos per la carretera de Berga als rasos de Peguera, en direcció al Santuari de Queralt. Quan s’arriba a l’indret de la Font del Guiu i la Font Negra, cal agafar la carretera que porta als rasos de Peguera; passat el quilòmetre 8, just al Pas dels Lladres, hi ha un trencall, a mà esquerra, que porta a la masia dels Porxos (el camí és transitable amb un vehicle de roda alta). Des de la masia, cal anar a l’església de Sant Llorenç a peu per un camí que hi mena. L’església no té clau i la porta s’ajusta amb un tronc falcat. (JPC)

Història

L’església de Sant Llorenç dels Porxos, dins l’antic comtat de Cerdanya, devia pertànyer al terme casteller de Castellar del Riu. La petita església no degué ésser mai parròquia car no s’esmenta com a tal en la visita del 1312 al deganat de Berguedà.

Les notícies històriques referents a l’església són totalment desconegudes. (RSR)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, la qual consta d’una sola nau sense absis.

J. Pons

L’església de Sant Llorenç dels Porxos és un petit exemplar romànic d’una sola nau, molt allargada, i sense absis.

La nau presenta dues parts ben diferenciades; una, la més propera al presbiteri i alhora formada pel tram més gran (4,63 m) és coberta amb una volta de canó que tendeix a tancar-se en arc de ferradura. És, segurament, aquest tram de la nau el que correspon a l’època romànica; és separat de la resta de la nau, per un arc apuntat que reforça la volta i que inicia un nou espai que sembla correspondre a una ampliació del segle XV.

Aquest nou espai, fins a la porta, és més ample i és cobert amb volta de canó apuntada i rebaixada.

L’església és il·luminada per una sola finestra de doble esqueixada, oberta al mur de migdia prop del presbiteri.

La porta és al mur de ponent; és un exemplar molt senzill d’arc de mig punt, sense cap tipus d’ornamentació, i amb grans dovelles. Cal pensar que correspon a l’ampliació del segle XV. Sobre la porta s’alça un campanar d’espadanya d’una sola obertura, que amenaça ruïna.

L’interior de l’edifici és totalment arrebossat i té en el paviment del tram proper a l’entrada uns cairons decorats amb grafits i un que sembla portar la data 1419. L’aparell és senzill, de proporcions mitjanes i lligat amb morter de calç; els carreus són col·locats a trencajunt en filades regulars a les parts baixes de l’edifici que es van desordenant conforme avança el mur. La part superior dels murs presenta un afegitó difícil d’explicar. (JPC)

Bibliografia

  • Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 151-152