Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
humanisme
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït, amb una certa periodicitat, des del començament del s. XVII fins avui.
Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la irrupció del Noucentisme i,…
Diego Felipe Mesía-Dávila y de Guzmán
Història
Militar
Militar castellà.
Primer marquès de Leganés 1627 amb grandesa d’Espanya 1634 i comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Era cosí del comte duc d’Olivares Fou president del Consell de Flandes Lluità a Nördlingen 1634 i a Itàlia Fou governador de Milà 1635-36 i 1636-37, des d’on recobrà la Valtellina, però, derrotat més tard pel mariscal francès d’Harcourt, tornà a Madrid Al capdavant d’un exèrcit, entrà a Catalunya durant la guerra dels Segadors i travessà el Segre, però fou derrotat a la batalla del Pla de Forques per les tropes francocatalanes del mariscal d’Harcourt 1642 Desterrat a causa…
Carrara
Família del comtat de Pàdua, esmentada ja el 1027, que constituí, el s XII, un important domini centrat a Carrara.
Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i atacà…
Philippe de Commynes
Historiografia
Historiador flamenc.
Introduït a la cort de Borgonya, fou escuder 1464 i, més tard, conseller del futur duc Carles el Temerari, el qual acompanyà en la Lliga del Bé Públic i en la primera expedició contra Lieja Lluís XI de França aconseguí que Commynes es passés a ell 1472, el nomenà conseller privat i camarlenc i li donà el principat de Talmond, el vescomtat de Thouars i la senescalia de Poitou 1476 Intervingué en el tractat de Picquigny 1475, dirigit contra el duc, i, mort aquest 1477, secundà personalment els plans de Lluís X, contra l’estat borgonyó Sota la regència d’Anna de França participà en la Guerre…
convalescència
Estat d’una persona que recobra gradualment el vigor i la salut després d’una malaltia.
soldanat de Delhi

Mapa històric del soldanat de Delhi
© fototeca.cat
Història
Principat musulmà fundat el 1192 i destruït a la fi del s XIV.
En fou el primer soldà l’esclau i general turc Quṭb al-Dīn Aybak, el qual, entre el 1175 i el 1194, havia conquerit el país El 1206 es proclamà independent D’aquesta manera l’islam s’establí permanentment al nord de l’Índia Aybak fundà el període anomenat dels reis esclaus , que es prolongà fins el 1290 Iltutmish 1211-36 estengué el territori en lluita amb els caps Rajput, contraris al domini estranger Després d’uns quants anys d’inestabilitat provocada pel perill mogol, la dinastia dels Khaljī 1290-1320 reduí a vassallatge els principals regnes hindús del sud 1307-12 i frenà les incursions…
Ferran I de Castella
Història
Comte de Lara i de Castella (vers 932-970).
Segurament fou fill de Gonzalo Fernández repoblador de Clunia i de Lara i de Muniadona Documentat a partir del 929, dos anys després prengué part en la lluita contra Alfons IV de Lleó i a favor de Ramir II Aquest, quan fou rei, el nomenà comte de Castella Collaborador de Ramir II de Lleó, la seva intervenció en la repoblació de les terres de Salamanca, Palència i Segòvia no fou aprovada pel rei lleonès Empresonat 945, recobrà la llibertat dos anys després casà la seva filla Urraca amb Ordoni III de Lleó, el qual li concedí la titulació de princeps Ajudà Ordoni IV, revoltat…
col·legi de Sant Pau
Col·legi de la Companyia de Jesús fundat el 1544, a València, per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat.
Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom Arribà a una convivència pactada amb la universitat El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari convictori de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis Fou collegi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca Des del 1700 hi residiren pares missioners Expulsat l’orde 1767, la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves ensenyances…
Alfons d’Aragó
Història
Primer duc de Vilafermosa (1464), comte de Ribagorça (Alfons VI: 1469-85), mestre de Calatrava (1443-54).
Fill bastard de Joan II de Catalunya-Aragó i de Leonor de Escobar, dirigí l’expedició enviada pel seu oncle Alfons IV de Catalunya-Aragó contra Conca 1449 Intervingué en les lluites a Navarra entre Carles, príncep de Viana, i el seu pare fou un dels capitans vencedors a la batalla d’Aybar 1451 El 1461 inicià una ofensiva que posà fi a la intervenció d’Enric IV de Castella els capitans castellans foren derrotats a Abarzuza Durant la guerra civil catalana contribuí a la victòria reialista de Rubinat 1462 assistí eficaçment Joan II als setges de Lleida 1464 i de Cervera 1465 Acompanyà l’…
Bremen
Ciutat
Capital del land homònim, a Alemanya.
Situada vora el riu Weser, és emplaçada en una regió baixa i poc fèrtil, on hom ha construït dics per tal d’evitar inundacions del riu El creixement ha estat considerable de 186 000 h 1900 a 384 678 h 1938, bé que el nombre d’habitants minva en el nucli central de la ciutat, que es converteix així en un barri comercial i de negocis El port és molt important pel volum del seu tràfic El Weser permet l’entrada de grans vaixells i converteix la ciutat en dipòsit de productes ultramarins cotó, llana, tabac, arròs, fusta, minerals És un important nucli industrial indústries químiques, tèxtils,…