Resultats de la cerca

Per tal com s’originaren directament dels amfibis urodels, llur forma i llurs particularitats morfològiques recorden molt les de les salamandres i els tritons actuals Alguns, com Seymouria , atenyien només 50 cm de llargada i presentaven vida amfíbia, i uns altres, com Diadectes , arribaven a assolir d’1,50 a 1,80 m de llargada i foren dels primers vertebrats terrestres que poblaren la terra ferma

Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner

Tot i que és originària de l’Amèrica Central, les Antilles i el sud de Mèxic, aquesta espècie també es conrea en altres indrets del món El condiment s’obté dels fruits immaturs Té un sabor i una aroma que recorden el clau, la canyella, el pebre negre i la nou moscada És molt apreciat per la gastronomia caribenya, encara que també és emprada en receptes pròpies de la cuina alemanya, danesa i nord-americana

Fou fundat el 1984, després que el RCD Espanyol decidís eliminar la secció de rugbi La primera junta la formaren Toni Rigat, Carles Tabernero, Josep Maria Vilajosana i Josep Cobo Vesteix els colors blanc-i-blau que recorden la vinculació al RCD Espanyol El primer triomf rellevant fou el títol de campió de Catalunya el 1988 Té una escola de rugbi des del 1986 i juga els seus partits al camp de la Foixarda, a Montjuïc

Es formà a Mataró, on residí des dels tretze anys, i disputà el seu primer combat el 1951 Fou campió de Catalunya amateur 1952-54 del pes ploma Passà a professionals i ostentà els títols de campió d’Europa de la categoria 1955-56 i d’Espanya del pes lleuger 1955-60 i wèlter 1963-64 Els aficionats catalans el recorden pels seus combats amb José Carmona primer i amb Boby Ros després Es retirà el 1965

Ja en l’Antic Testament, al sopar de la festa de la Pasqua, els jueus recordaven i donaven gràcies per l’alliberament de l’esclavatge d’Egipte En el Nou Testament, els cristians recorden la mort, passió i resurrecció de Crist, en l’Eucaristia, que n'és el memorial En sentit més estricte, l’anamnesi és l’oració de la missa que normalment ve després de la consagració, en la qual hom fa memòria del Senyor i dels misteris de la seva vida

Es caracteritzen per la presència d’un collar citoplasmàtic que envolta la base de llur flagel únic Quan neden, ho fan en general amb el flagel cap enrere, actuant com una cua de peix Les espècies més primitives Stylochromonas tenen dos plasts brunencs, però la majoria de les altres els han perduts i són fagotròfiques capturen sobretot bacteris Per llur organització i forma de vida recorden els coanòcits dels espongiaris Normalment són considerats protozous, i hom els estudia en zoologia amb el nom de coanoflagellats

Treballà primerament a Holanda, on féu paisatges, personatges pescadors, patinadores i kermesses Installat a Cotlliure, hi residí uns vuit anys Donà sistemàticament cursos de pintura als alumnes de l’escola del poble formà així el grup Les Gosses de Collioure, d’on han sortit diversos pintors coneguts Al moment de l’alliberament fou acusat de collaboracionisme i hagué de marxar a Narbona La seva pintura és figurativa, els colors recorden Gauguin i té un gran sentit de la decoració Executà cartons de tapisseria per als Gobelins

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d’Ogassa El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini Fou abandonat al s XIV El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament