Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Frontó Tarrasense
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat a Barcelona el 28 de juny de 1895.
Prengué el nom del seu propietari, Josep Tarrasa Tenia 65 m de llargada per 12 m d’amplada, amb una contracanxa de 5 m En fou intendent Josep Codina, que ja havia redactat i posat en vigor el reglament del Frontó Barcelonès Hi destacaren els pilotaris Gogorza, Chiquito de Berastegui, Villabona i Francés
Llevant
Publicacions periòdiques
Publicació catòlica, en català, que aparegué —amb el lema Per Déu i per Mallorca— a Artà (Mallorca) del 1917 al 1931, fundada per Andreu Ferrer i Ginard, que la dirigí fins el 1929; fou substituït per Josep Sureda i Blanes.
De periodicitat diversa sortí, successivament, com a quinzenal, setmanari, diari i desenal, defensà un ideari regionalista i conservador i dedicà un interès especial a les qüestions de folklore mallorquí Redactat en la seva major part per Andreu Ferrer, que hi usà diferents pseudònims, hi collaboraren també Fèlix Escalas, Antoni MAlcover i d’altres
El Iris del Pueblo
Periodisme
Periòdic en castellà publicat a Palma (Mallorca).
En la primera època aparegué del 28 de febrer al 30 de novembre de 1855 De tendència demòcrata republicana, fou redactat per Joaquim Fiol i Pujol, i n'era editor Joan Villalonga i Gómez Durant la segona època del 4 de gener de 1869 al 31 de desembre de 1873 fou òrgan del partit republicà federal
Carta Col·lectiva de l’Episcopat Espanyol
Història
Document sobre la Guerra Civil Espanyola de caràcter historicodoctrinal, publicat el primer de juliol de 1937.
Fou redactat pel cardenal Isidre Gomà a instàncies del general Franco El signaren tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria El document, molt divulgat internacionalment, ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme
Daily Mirror
Periodisme
Diari britànic fundat el 1903 pels germans Alfred i Harold Harmsworth.
Concebut en un principi com a diari feminista redactat per dones, l’escàs èxit d’aquesta iniciativa impulsà a convertir-lo en un diari illustrat d’informació, el primer d’aquest gènere L’èxit fou immediat, i el 1960 se situà al capdavant de la premsa britànica El 1985 assolia un tiratge de 3 750 000 exemplars
El Sueco
Periodisme
Periòdic publicat a València per Josep Bernat i Baldoví, amb la col·laboració de Pasqual Pérez i Rodríguez i Josep M.Bonilla.
Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir
codi sacerdotal
Bíblia
Nom donat a una de les fonts, documents o tradicions que són a la base del Pentateuc i que la crítica bíblica reconeix com a tals; també anomenat Priestercodex (codi sacerdotal), és abreujat amb la sigla P.
En són trets característics l’estil eixut, la tendència a precisar dates, llistes i genealogies i una orientació religiosa centrada en el culte i en la idea del pacte o aliança Redactat durant l’exili o immediatament després s VI-V aC, és discernible també, fora del Pentateuc, en fragments dels llibres de Josuè 13-21 i primer de Samuel 1-9
Comprehensorium

Pàgina interior del Comprehensorium
Lingüística i sociolingüística
Diccionari llatí, el més antic dels publicats als Països Catalans: és un dels primers llibres impresos a València (1475) i el primer incunable català amb colofó datat.
L’autor només és conegut pel nom de Johannes Raimundi És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies segle XI, de les Derivationes d’Uguccione da Pisa segles XII-XIII i del Catholicon de Giovanni Balbi segle XIII Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana
Llibre de tres
Literatura catalana
Recull d’aforismes humorístics que parodia la tècnica de les tríades, pròpia de certs enunciats sapiencials, procedent de determinats versicles paramiològics dels proverbis de Salomó.
Cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius relacionats amb l’home La majoria tenen caràcter satíric Redactat, segons Riquer, entre el 1380 i el 1396 i imprès abans del 1498, ha estat atribuït a Anselm Turmeda per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments Bibliografia Riquer, M de 1997 Llull, R Llibre de tres Barcelona, Quaderns Crema
,
Llibre de les bèsties

Representació del Llibre de les bèsties, a càrrec dels Comediants, on es veu un elefant i a un altre animal, que podria ser un lleó, parlamentant
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Apòleg politicosocial que constitueix el setè apartat del Llibre de meravelles de Ramon Llull.
A partir de l’elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes Segurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles , i fou influït pel Calila i Dimna i el Roman de Renart Fou editat per primera vegada el 1872
,