Resultats de la cerca

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1197 amb Alfons IX de Lleó, el matrimoni fou anullat, i Berenguera tornà a Castella el 1204 D’aquest casament nasqué el futur Ferran III de Castella i Lleó Mort Enric I de Castella 1217, fou proclamada reina, però traspassà la corona al seu fill Ferran El 1230 morí Alfons IX i Berenguera induí Ferran a reivindicar la successió paterna l’acompanyà a Lleó, on aconseguí la renúncia de les filles d’Alfons IX, hagudes amb Teresa de Portugal, a favor seu

Fundà 1916 les Irmandades da Fala per reivindicar la llengua gallega amb ple significat cultural i social, i féu de la qüestió lingüística l’eix del seu pensament polític Fundà el setmanari ‘A Nosa Terra'', portaveu de les Irmandades, i fou cofundador de l’ORGA Fou diputat a corts pel Partido Galleguista 1936 i collaborà, amb el seu germà Ramon, en els estudis Doctrina Nazonalista 1921 i Breviario da Autonomia 1933 Conreà també el teatre La seva obra periodística en gallec ha estat recollida, en part, a Pensamento e Sementeira 1971

Oui au Pays Catalan, la plataforma que va reivindicar sense èxit la inclusió de Pays Catalan al nom de la nova regió francesa, finalment anomenada Occitània, s’organitza com a moviment polític El nucli el formen exmilitants de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya del Nord encapçalats pel seu antic líder, Jordi Vera Aquest moviment es desmarca de l’independentisme de l’antic soci i es proposa, sobretot, el reconeixement oficial de la Catalunya del Nord a França com a collectivitat diferenciada i renuncia, així mateix, a emprar el català en els actes públics

Membre del partit bolxevic des del 1906 i més tard del comitè central Fou autora de nombrosos treballs sobre el lloc de la dona en la família capitalista Després de la revolució continuà ocupant-se de reivindicar el lloc que havia de correspondre a la dona en la nova societat Pertangué a l’Oposició Obrera contra la burocratització del partit i de l’estat obrer, però fou apartada de la política activa el 1924 i relegada a funcions diplomàtiques a l’estranger Tingué una gran producció bibliogràfica, de la qual sobresurten les obres sobre economia i sobre teoria socialista

Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc

Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica,…

Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa

Organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Patinatge, era també coneguda com Festa dels Patins del Corte Inglés Fou una iniciativa pionera a tot el món que convertí Barcelona en la primera ciutat que celebrava una festa de patinatge, i era considerada com la major concentració popular de patins d’Europa Incloïa un recorregut de 10 km pels carrers de Barcelona En la primera edició es disputà el primer torneig d’hoquei en línia d’Espanya i l’any 2000 també serví per a reivindicar l’hoquei sobre patins com a esport olímpic En totes les seves edicions congregà entre…

Membres d’Arran, organització juvenil de la CUP, intercepta a prop del Camp Nou de Barcelona un autobús turístic al qual punxa les rodes i després omple de grafits reivindicatius Quatre dies més tard, Arran s’atribueix l’acció, que justifica com un acte per denunciar el model de turisme massiu que "mata" els barris, destrueix el territori i condemna a la misèria la classe treballadora El fet dona lloc a una polèmica a l’Ajuntament, on el cap de l’oposició, Xavier Trias, critica l’alcaldessa per inhibir-se davant la turismofòbia en no presentar denúncia Arran ha dut a terme accions similars…

Vingudes d’arreu de Catalunya, unes 180000 persones es manifesten a Barcelona per commemorar el referèndum de l’u d’octubre amb una marxa des de la plaça de Catalunya fins al Parlament A banda d’homenatjar la votació i els ferits en la repressió, reivindicar l’autodeterminació, condemnar la violència policial, els presos i exiliats, amplis sectors reclamen al govern català una acció més decidida per implantar la República Un miler dels manifestants es desplacen a la comissaria de la Via Laietana, on increpenen la Policia Nacional enmig d'aldarulls que acaben amb enfrontaments amb…