Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
Unión para la Libertad de Expresión
Partit polític
Partit inscrit al gener de 1979 a Madrid per concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any.
Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme, en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 1849 vots El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich Restà…
Pere Benàsser
Literatura catalana
Lul·lista.
Fou canonge de la seu de Mallorca Dedicà les seves obres a reivindicar la santedat de Ramon Llull i a defensar l’ortodòxia de les doctrines lullianes, sense obtenir cap èxit rellevant En aquest sentit l’obra més representativa és Breue ac compendiosum rescriptum Mallorca 1688, un tractat biogràfic i apologètic molt difós que el 1690 fou inclòs a l’índex de llibres prohibits pel Sant Ofici de Roma El 1691 publicà en castellà un memorial adreçat al rei Carles II en què reciclà materials de l’obra anterior
Es crea una nova organització política nord-catalana
Oui au Pays Catalan, la plataforma que va reivindicar sense èxit la inclusió de Pays Catalan al nom de la nova regió francesa, finalment anomenada Occitània, s’organitza com a moviment polític El nucli el formen exmilitants de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya del Nord encapçalats pel seu antic líder, Jordi Vera Aquest moviment es desmarca de l’independentisme de l’antic soci i es proposa, sobretot, el reconeixement oficial de la Catalunya del Nord a França com a collectivitat diferenciada i renuncia, així mateix, a emprar el català en els actes públics
Aleksandra Mikhajlovna Kollontaj
Història
Política
Política soviètica.
Membre del partit bolxevic des del 1906 i més tard del comitè central Fou autora de nombrosos treballs sobre el lloc de la dona en la família capitalista Després de la revolució continuà ocupant-se de reivindicar el lloc que havia de correspondre a la dona en la nova societat Pertangué a l’Oposició Obrera contra la burocratització del partit i de l’estat obrer, però fou apartada de la política activa el 1924 i relegada a funcions diplomàtiques a l’estranger Tingué una gran producció bibliogràfica, de la qual sobresurten les obres sobre economia i sobre teoria socialista
Pasqual Boronat i Barrachina
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica, constitueixen una…
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
Festa dels Patins de Barcelona
Patinatge
Passejada popular en patins celebrada anualment a Barcelona entre el 1994 i el 2002.
Organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Catalana de Patinatge, era també coneguda com Festa dels Patins del Corte Inglés Fou una iniciativa pionera a tot el món que convertí Barcelona en la primera ciutat que celebrava una festa de patinatge, i era considerada com la major concentració popular de patins d’Europa Incloïa un recorregut de 10 km pels carrers de Barcelona En la primera edició es disputà el primer torneig d’hoquei en línia d’Espanya i l’any 2000 també serví per a reivindicar l’hoquei sobre patins com a esport olímpic En totes les seves edicions…
Arran ataca un bus turístic a Barcelona
Membres d’Arran, organització juvenil de la CUP, intercepta a prop del Camp Nou de Barcelona un autobús turístic al qual punxa les rodes i després omple de grafits reivindicatius Quatre dies més tard, Arran s’atribueix l’acció, que justifica com un acte per denunciar el model de turisme massiu que "mata" els barris, destrueix el territori i condemna a la misèria la classe treballadora El fet dona lloc a una polèmica a l’Ajuntament, on el cap de l’oposició, Xavier Trias, critica l’alcaldessa per inhibir-se davant la turismofòbia en no presentar denúncia Arran ha dut a terme…
Sense acord per al conflicte d’examinadors de trànsit
Acaba sense èxit la reunió entre l’Associació d’Examinadors de Trànsit Asextra i la Direcció General de Trànsit per posar fi a la vaga començada el 2 de juny per a reivindicar l’increment salarial de 250 euros que la DGT havia promès el 2015, i que ara nega L’única decisió que es pren és canviar la vaga indefinida per aturades parcials d’acord amb uns serveis mínims, a partir del setembre El 13 de desembre els portaveus d’Asextra anuncien que desconvoquen la vaga després de reunir-se amb tots els grups parlamentaris excepte el PP Tanmateix, no és clar que hagin aconseguit les…
Commemoració de l’1 d’octubre
Vingudes d’arreu de Catalunya, unes 180000 persones es manifesten a Barcelona per commemorar el referèndum de l’u d’octubre amb una marxa des de la plaça de Catalunya fins al Parlament A banda d’homenatjar la votació i els ferits en la repressió, reivindicar l’autodeterminació, condemnar la violència policial, els presos i exiliats, amplis sectors reclamen al govern català una acció més decidida per implantar la República Un miler dels manifestants es desplacen a la comissaria de la Via Laietana, on increpenen la Policia Nacional enmig d'aldarulls que acaben amb enfrontaments amb…