Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Dulce Pontes
Música
Cantant portuguesa, de nom complet Dulce José Silva Pontes.
Estudià música al Conservatori de Lisboa i també seguí cursos de dansa contemporània S'inicià com a cantant i artista el 1988 i participà en espectacles musicals diversos en teatre i televisió El 1991 fou seleccionada per a participar en el Festival d’Eurovisió, cosa que contribuí força a la seva popularitat L’any següent enregistrà el primer disc, Lusitana , de registre bàsicament pop El següent, Lágrimas 1993, la consagrà com la principal renovadora del fado , gènere al qual s’ha mantingut fidel, si bé adaptant-hi influències contemporànies Actualment és la cantant portuguesa…
Alexandre Cortada i Serra
Periodisme
Música
Literatura catalana
Periodista i musicòleg.
Collaborador de L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics, sobretot per l…
,
Mariano José de Larra y Sánchez de Castro
Literatura
Crític i escriptor castellà.
Fill d’un afrancesat, s’educà en part a França Deixà inacabats els estudis de medicina i lleis, freqüentà les tertúlies literàries de Madrid i es dedicà a la literatura, la crítica i la política en el camp liberal Viatjà per Europa i, novament a la península Ibèrica, milità en el partit moderat El fracàs del seu matrimoni i diversos amors frustrats el portaren al suïcidi Escriví poesia i teatre Macías , 1837, drama romàntic, però és més interessant la seva activitat crítica escriví sèries de fullets com El pobrecito hablador , la publicació de la qual fou interrompuda per la censura política…
art xilè
Art
Art desenvolupat a Xile.
Es conserven poques restes precolombines, entre les quals, tanmateix, destaquen els utensilis de ceràmica, corresponents a diferents cultures, la darrera i més important de les quals, la diaguita, emprà també els metalls nobles Són força interessants les necròpolis i les construccions dels poblats Tampoc no són gaire nombrosos els edificis colonials La catedral de Santiago, edificada el 1541 i reconstruïda més endavant, fou completada durant el s XVIII També del s XVI és l’església de San Francisco, l’únic monument original conservat actualment Santiago sofrí un terratrèmol el 1647 El…
cinema uruguaià
Cinematografia
Cinema produït a l’Uruguai.
La introducció del cinema a l’Uruguai data del 1896, i ja dos anys després fou produït un primer documental per Félix Oliver, bé que durant el període mut l’activitat fou molt escassa Solament es destaquen Almas en la costa 1923, de JA Borges, Del pingo al volante 1928, de R Kouri, i sobretot El pequeño héroe de Arroyo de Oro 1929, de C Alonso L’arribada del sonor no augmentà la producció, fet que contrasta amb la inquietud que es desvetllà en els cineclubs cap al 1948, que provocà l’aparició d’una nova generació de cineastes renovadora del cinema uruguaià E Hintz, JJ Gascue, F…
saló
Art
Exposició pública periòdica, especialment de Belles Arts, sovint organitzada per una entitat o unes entitats oficials o paraoficials.
Instituïts de manera esporàdica el 1667 a París —al Salon d’Apollon del Louvre, d’on li ve el nom— seguint el moviment de revaloració social de l’activitat artística, el 1737 esdevingué biennal, fins que amb la Revolució fou anual Els criteris d’admissió d’obres seguits pels jurats provocaren controvèrsies, que el 1863 cristallitzaren en l’organització d’un Salon des Refusés i el 1884 amb la creació del Salon des Indépendants , institució lliure i sense jurats ni premis El saló oficial — Salon des Artistes Français — sofrí una important escissió de signe moderadament obert, el Salon de la…
Rafael Duran i Domenge
Teatre
Director i autor.
Es formà com a director escènic a l’Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona L’any 1993 fundà la companyia La d’Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l’escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani S'ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible, que transcendeix les actituds estàndard que s’utilitzen en la vida real i que s’empara d’un humor que mai no empra els ressorts còmics tradicionals Ha treballat…
Erik Gunnar Asplund
Arquitectura
Arquitecte suec.
Estudià a l’escola tècnica i a l’Acadèmia d’Arts d’Estocolm Indiferent al funcionalisme europeu, féu una arquitectura romàntica, d’arrels clàssiques No obstant això, a l’exposició d’Estocolm del 1930, Asplund, amb el seu pavelló, esmicolà el llenguatge figuratiu estès per Europa pel racionalisme, independitzant-se de la seva volumetria, de la seva estereotomia cubista i de la ideologia mecànica i mecanicista La seva influència a tot Europa fou immensa, sobretot a Anglaterra La seva arquitectura és una invitació a la modèstia i a l’antiretòrica Les obres més importants del seu període romàntic…
ensenyament normal
Educació
Antigament, ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom feia els estudis i la pràctica (aquesta a les anomenades escoles annexes
) necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.
Als Països Catalans, fins al s XIX, les llicències per a exercir el magisteri foren concedides per entitats de caire gremial El 1804 hom creà a Barcelona una Junta Especial d’Exàmens, però, de fet, fins el 1834 no foren organitzades escoles especials de mestres Sostingudes per les respectives diputacions, hom creà escoles normals de mestres a Palma 1842 i a Barcelona 1845 L’ensenyament normal per a dones no fou iniciat fins el 1860 el 1864 a València, i fou declarat oficial i obligatori el 1868 A Palma, el 1872 fou fundada l’Escola Normal de Mestres de Balears femenina, continuació del…
Anthony Caro

Anthony Caro
Escultura
Escultor anglès, de nom complet Anthony Alfred Caro.
Es graduà en enginyeria al Christ College de Cambridge 1944 Després del servei militar, estudià art en diverses institucions, entre les quals hi ha la Royal Academy de Londres 1951-53, on fou molt influït per Henry Moore , del qual fou també ajudant Posteriorment fou professor a la Saint Martin School de Londres 1953-79, on defensà una posició renovadora que s’afermà en la seva obra després d’una estada als Estats Units 1959 Allí fou directament influït per l’escultor David Smith , per Kenneth Noland i d’altres Bé que les seves primeres escultures s’inscriuen en un realisme…