Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
diàdoc
Història
Títol donat als generals d’Alexandre el Gran, els quals, després de la seva mort, es repartiren l’Imperi (323 aC).
fulbe
Etnografia
Individu d’un poble islàmic africà dispers per l’Àfrica negra des del Sudan fins al Senegal.
En nombre d’uns quatre milions, els fulbes, dividits en un rígid sistema de castes, parlen ful , llengua generalment considerada del grup nigerocongolès Diverses teories intenten d’explicar-ne l’origen judeosiri, indi, iranià, araboberber, etc, bé que la més fonamentada sembla ésser la nubianoetiòpica reforçada pels descobriments arqueològics de HLhote a Tassili, segons la qual els fulbes són camites etiòpics que degueren travessar l’actual desert conduint bestiar boví durant el III millenni aC Probablement al s XI s’establiren al Fouta Toro, des d’on s’estengueren cap a l’E Macina s XIV,…
Miquel Joan de Taverner i de Rubí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Era canonge i ardiaca major de Tarragona i fou canceller del Principat des del 1689 i president de la sala primera de l’audiència de Barcelona als primers temps de Felip IV de Catalunya-Aragó El 1699 havia estat nomenat bisbe de Girona Per la seva adhesió a Felip IV tingué topades amb el Consell de Cent de Barcelona i se li atribuí un text anònim censurant la cort de 1701-02, per la seva manca de submissió a Felip IV Quan Girona es declarà partidària de Carles d’Àustria 1705 s’exilià a Perpinyà, des d’on mantingué molta correspondència amb els…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de…
Confederazione Generale Italiana del Lavoro
Organització sindical italiana.
Fou fundada el 1906 i controlada pels socialistes fins a l’arribada de Mussolini, el qual estatitzà i polititzà la Confederació En acabar la guerra, socialistes, comunistes i democratacristians es repartiren equitativament les tres secretaries, però el 1948 els democratacristians es negaren a seguir la vaga del juliol i fundaren a part la Confederazione Italiana Sindacati Lavoratori CISL El 1949, una part de socialdemòcrates i republicans, separats també de la CGIL, fundaren la Unione Italiana del Lavoro UIL La CGIL participà activament en les lluites del 1969, que replantejaren…
Saladí I
Història
Soldà d’Egipte (1171-93) i de Síria (1174-93), fundador de la dinastia aiúbida.
Membre d’una família kurda installada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per palliar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid 1171 abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria 1174 i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem victòria de…
vescomtat de Besiers

Vescomtes de Besiers i d’Adge
©
Història
Territori entorn de Besiers, regit per un vescomte.
El 881 Carloman, rei de França, el donà a Reinard I L’heretà Adelaida, la seva filla, casada amb Bosó, vescomte d’Agde La unió d’ambdós vescomtats es mantingué en la seva descendència A la mort de Guillem I vers el 994 els heretà la seva filla Garsenda, muller de Ramon Roger I, comte de Carcassona llurs fills es repartiren el comtat de Carcassona Besiers passà a Pere Ramon I 1034, casat amb Ramgarda de la Marca Mort el seu fill Roger I vers el 1066, l’heretà, juntament amb la meitat de Carcassona i el comtat de Rasès, la seva germana Ermengarda, casada amb Ramon Bernat I…
tupamaro
Història
Política
Nom popular amb què són coneguts els membres del Movimiento de Liberación Nacional de l’Uruguai iniciat el 1962.
Moviment revolucionari, el nom deriva del cabdill indi Tupac Amaru Els tupamaros primerament actuaren entre els camperols del nord i els talladors de canya de sucre L’advocat Raúl Sendic en fou l’organitzador i el màxim dirigent Per Nadal del 1963, amb el nom de comandos de la muerte , repartiren als barris pobres de Montevideo queviures requisats als grans magatzems El 1965 es donaren a conèixer com a tupamaros amb un atac a un dipòsit de la companyia Bayer Seguint les tàctiques de la guerrilla urbana, organitzaren cops espectaculars, com ara fugides en massa de penals, la…
Jordi Nogueras i Serret
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock Començà en el cinema amb Blue Gin 1987, Santiago Lapeira, però el seu descobriment fou gràcies a la música d’ Estació Central 1988, Josep Anton Salgot, que fins i tot fou editada en disc El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt o què i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl 1991, Francesc Casanova, ell en feu la banda sonora L’any següent…
Castell de l’Avellana (Tolba)
Art romànic
L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça 1093 alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda 1092, 1094 Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i Guillem Sanç…