Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
dotació cromosòmica
Biologia
Conjunt de cromosomes presents en cadascuna de les cèl·lules d’un organisme(cariotip).
La dotació cromosòmica normal és constant per a cada espècie i varia d’una espècie a l’altra En els individus que es reprodueixen sexualment, apareixen les cèllules sexuals o gàmetes gàmeta, que tenen una dotació cromosòmica la meitat de la normal Així, l’home té una dotació de 46 cromosomes distribuïts en 23 parelles en les cèllules somàtiques cèllules diploides, 2n , mentre que les cèllules sexuals només tenen 23 cromosomes cèllules haploides, n
espermatocist
Botànica
Gametocist masculí productor d’aplanogàmetes, els espermacis, propi de plantes que es reprodueixen per tricogàmia.
tic
Patologia humana
Acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament.
Normalment reprodueixen trets de la vida diària parpelleig, tos, fer l’ullet, girar el cap, arreglar-se les ulleres, etc i són d’origen psíquic És un acte voluntari que per la repetició passa a l’estat d’hàbit i acaba produint-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la seva forma, la seva intensitat i la seva freqüència fins a prendre els caràcters d’un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés
bivoltinisme
Entomologia
Facultat d’alguns organismes, especialment insectes, a completar dos cicles biològics cada any.
S'aplica particularment a algunes races de cucs de seda sobretot japoneses que es reprodueixen dues vegades l’any i ponen ous que poden descloure's poc temps després de la posta sense necessitat de l’acció del fred hivernal És un caràcter hereditari que en les races europees se sol presentar sense causa aparent bivoltinisme accidental El bivoltinisme pot ésser provocat mitjançant l’acció, sobre els ous, del corrent elèctric, de temperatures elevades, per tractament amb àcids, etc
clamidobacterials
Biologia
Ordre de bacteris format per microorganismes unicel·lulars dotats de beines mucilaginoses que reuneixen un gran nombre de cèl·lules en forma de filaments, sovint falsament ramificats, cosa que els fa tenir l’aspecte d’organismes superiors.
Són capaços de precipitar en llurs beines òxids de ferro o de manganès Es reprodueixen per conidis fixos o flagellats, que són cèllules joves despreses d’un extrem de la beina i que originen un nou filament dins els filaments la multiplicació de les cèllules es fa per escissiparitat Viuen en aigües dolces de poca profunditat, riques en matèria orgànica i en sals de ferro Han tingut, i tenen encara, un paper important en la formació de molts jaciments de ferro
cloromonadofícies
Botànica
Classe d’algues unicel·lulars, inclosa en el gran grup dels cromòfits.
Comprèn encara no una dotzena de gèneres d’organismes poc coneguts, marins, dulciaqüícoles o limícoles, amb cèllules biflagellades, de membrana fina i plàstica, forma ovoide i comprimida i plasts nombrosos i discoidals, de color verd però especialment rics en xantofilles És freqüent que, sota la superfície, presentin tricocists, anomenats també ejectosomes Com a reserva acumulen gotetes de lípids Es reprodueixen per escissió longitudinal És un grup molt difícil de situar, que hom ha relacionat sovint amb les criptofícies Actualment, sembla més plausible que hagi derivat de les…
auriculars
auriculars estereofònics
© Fototeca.cat
Electroacústica
Parell d’auriculars, junyits per una banda elàstica de plàstic o metall, que s’adapten als pavellons de l’oïdor gràcies a l’encoixinat que els envolta i a la lleugera pressió que exerceix la banda.
Per a una audició binaural, cada un d’ells rep un canal del senyal estereofònic Ultra el principi de funcionament i la resposta de freqüències, uns auriculars es defineixen per si són de tipus tancat o obert Els primers tenen l’encoixinat que circumscriu la cambra d’aire entre membrana i orella, impermeable al so els segons tenen més o menys permeable Aquests darrers són lleugers i, per tant, més còmodes, però les freqüències baixes no les reprodueixen amb la mateixa intensitat que els tancats, i tampoc no permeten una bona audició en recintes sorollosos
bufacanyes
Música
Instrument musical popular, fet amb set canons que reprodueixen les set notes de l’escala diatònica.
Hom en conserva exemplars antics, fets amb ossos o terrissa a vegades constava de nou o de dotze canons
ascidiacis
Zoologia
Classe d’urocordats integrada per individus procordats, sacciformes, de mides relativament grans (poden atènyer un pam de llargada), marins, anomenats ascidis.
Són caducicordats el notocordi, present en la larva, desapareix en l’individu adult Tenen el cos recobert per una túnica, llisa o rugosa, formada per una substància químicament semblant a la cellulosa, anomenada tunicina aquesta túnica pot presentar incrustacions de tota mena sorra, conquilles de molluscs, etc Presenten dos sifons, un d’inhalant, apical, i un altre d’exhalant, més petit i situat lateralment Els ascidiacis adults són sèssils i viuen fixos en el substrat Gairebé tots són hermafrodites els òrgans reproductors desemboquen a la cloaca La majoria són ovípars, bé que algunes…
estríming
Electrònica i informàtica
Tècnica de difusió en línia, generalment a través d’internet, que permet la reproducció d’un arxiu de veu o d’imatge a mesura que es va transferint.
En l’estríming no cal descarregar prèviament el contingut a l’ordinador i permet reproduir documents de veu o d’imatge d’una manera ràpida i senzilla, utilitzant un espai de memòria, sense haver d’esperar que el procés de transferència de les dades s’hagi acabat Permet difondre en línia tant esdeveniments que tenen lloc al mateix temps que es reprodueixen en directe com esdeveniments enregistrats i emmagatzemats en un servidor en diferit Quan no es fa referència al sistema tècnic de transferència de continguts, sinó al mitjà pel qual els continguts es transfereixen sol…