Resultats de la cerca

Collaborà a la revista Índice , que li publicà el primer llibre, El cohete y la estrella 1922 Promotor d’empreses culturals, fundà la revista Cruz y Raya 1933-36 Republicà convençut i catòlic, collaborà a Hora de España i participà en el Congrés Internacional d’Escriptors reunit a València el 1937 S'exilià el 1939 a l’Amèrica del Sud Tornà a Madrid el 1959, però, l’any 1963, després d’un manifest sobre els minaires d’Astúries, fou obligat a abandonar Espanya i s’installà a París fins l’any 1970 Ha conreat la poesia Rimas y sonetos rezagados , 1962 Apartada orilla , 1976 i Poesía…

Enrolat a l’exèrcit a 15 anys, arribà a oficial, però en desertà i anà a la Xina El 1790 tornà a Lisboa i formà part de l’acadèmia neoclàssica Nova Arcàdia fins que en fou expulsat, entre d’altres raons, a causa de la seva vida bohèmia i de les sàtires que escrivia i recitava Irreverent amb la monarquia i la religió, especialment a Carta a Marília o Pavorosa ilusão da eternidade 1797, fou perseguit per la inquisició, la qual l’empresonà i més tard el reclogué per a reeducar-lo Fou una gran figura de la Illustració i, en certa manera, un preromàntic Així, a l’obsessió per la mort i als clamors…

Fou un dels caps del pronunciament de Las Cabezas de San Juan 1820 Durant el trienni constitucional 1820-23 pertangué al grup dels exaltats Condemnat a mort en produir-se la reacció absolutista, es refugià a Gibraltar, des d’on passà a Londres El 1830 es traslladà a París i dos anys després retornà a la Península, on fou nomenat ministre de marina per Istúriz, i derivà cap a posicions ideològiques més moderades Ministre de foment 1864 amb Narváez, a desgrat del seu moderantisme, no acceptà la repressió de la nit de Sant Daniel contra els estudiants 1865 desencadenada pel ministre González…

Ordenat sacerdot 1588 i rector de Vilafermosa Alt Millars, fou capellà de l’emperadriu Maria d’Àustria Amic del comte de Lemos, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on exercí càrrecs polítics Retornat a Saragossa, fou nomenat canonge, i des del 1615, cronista del Regne d’Aragó Horacià fervorós, defensà una poesia didàctica i propugnà la imitació dels clàssics, sense caure en una imitació servil Una part dels poemes foren impresos amb els del seu germà a les Rimas 1634 i una altra part ha romàs oblidada fins a una època recent De temàtica bastant uniforme, abunden els satírics, de…

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès De molt jove dirigí la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner feta per la seva mare 1557 i en redactà la dedicatòria S’establí, el 1577, com a impressor a Tarragona, sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí, de qui imprimí diverses obres Mort aquest, retornà a València 1588, on continuà exercint la professió Des del 1589 fou professor de prosòdia llatina de la universitat, i a partir del 1592, catedràtic des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec És autor d’una traducció castellana, en octaves, de les Metamorfosis d’Ovidi, Del…

Fill del pintor José Domínguez Insausti i de Joaquina Bastida Vargas, adoptà el cognom d’un dels avantpassats del seu pare El 1854 es traslladà a Madrid, on exercí de periodista i de funcionari Afeccionat als estudis arqueològics, viatjà per la península Ibèrica per tal de procurar-se dades per a l’obra Historia de los templos de España primer volum, 1857, a imitació dels Recuerdos y bellezas de España 1839, de Pau Piferrer, que restà inacabada La seva obra cabdal fou, però, la d’estricta creació literària La qualitat poètica de les seves Rimas 1871 provingué del fet d’haver…

Fou creada de manera casual per Jaume Sisa, Gato Pérez, Albert Batista, Manel Joseph, Pere Riera i Xavier Mariscal en ocasió d’una única actuació al local Zeleste del carrer de l’Argenteria de Barcelona llavors anomenat Platería , del qual prengué el nom Amb un repertori format sobretot per gèneres ballables antillans bolero, salsa, rumba, etc, el seu èxit la portà a convertir-se en formació estable, liderada pel seu vocalista Manel Joseph, únic membre integrant de la banda al llarg de tota la seva existència Per aquesta formació de ball passaren molts músics catalans, com Jordi Farràs, Toni…

Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634…

Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia  1858, El Miguelete  1856, Las Bellas Artes  1858, La Opinión  1860-66, Las Provincias  i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1874-…

Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma, i es doctorà a Madrid Exercí com a catedràtic d’ensenyament secundari, i fou auxiliar de les oficines lexicogràfiques i assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, des d’on intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló i  collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya Fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, redactor literari de La Veu de Catalunya  i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones…