Resultats de la cerca

Estudià ciències naturals a la Universitat de Lió, i alhora rebé lliçons d’harmonia de l’organista Edouard Commette El 1920 es traslladà a Estrasburg, on fou deixeble de Guy Roparts, i el 1922 tornà a Lió i continuà la seva formació musical amb F Schmitt, amb el qual l’uní una forta amistat Des del Salon d’Automne Lyonnais, entitat creada per ell mateix, es dedicà a promoure la música contemporània El 1923 s’installà a París i fundà un conjunt de cambra anomenat Le Triton, a través del qual donà a conèixer obres de compositors com L Dallapiccola, O Messiaen, B Bartók, I Stravinsky i S Prokof’…

Enginyer civil de mines, diplomat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques, el 1971 treballà com a inspector de finances Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l’energia i la recerca i la microeconomia 1978-81 Presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993 El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d’economia, de finances i de la privatització, abans d’ésser designat director del tresor 1987 Elegit president del Comitè Monetari Europeu el 1992, un any després fou nomenat governador del Banc de França,…

Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…

Inicià els estudis de piano de molt jove, i posteriorment fou deixebla de Vlado Perlemuter i de Jean Hubeau al Conservatori de Música de París En acabar la seva formació en aquest centre es dedicà a la investigació musicològica La publicació d’un enregistrament dedicat als estudis per a piano de L Lévy, F Blumenfel’d, M Moszkowski i F Mendelssohn causà un gran impacte entre el gran públic Ha refusat de manera expressa els repertoris més convencionals i ha preferit recuperar i donar a conèixer obres oblidades pels grans intèrprets Ha enregistrat la integral dels estudis per a piano Gradus ad…

Hi ha indústria química, alimentària i tèxtil Un castell del segle XIII domina la ciutat cal destacar, a més, la casa de la vila, del segle XVII, obra de Mansart, l’església de Nostra Dona de Pomiers, del segle XVIII, i el Museu del Vell Bellcaire, on es conserven peces d’etnologia occitana i nombrosos documents relatius a la fira de Bellcaire Al segle XIII els reis de França crearen la senescalia de Bellcaire , ensems amb les de Carcassona i de Tolosa, per tal de dur a terme la pacificació del Llenguadoc, recentment adquirit senescal La seva situació privilegiada convertí la…

Fou alumne de Maurice Benterfa al Conservatori de Lió, on començà els seus estudis musicals quan tenia nou anys El 1971 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Maurice André al conservatori, centre on es diplomà el 1975 Un any abans havia estat guardonat al Concurs Internacional de Praga i el 1976 fou premiat al Concurs Maurice André Fou trompeta solista de la Simfònica de Stuttgart 1975-76 i de la Nouvelle Orchestre Philharmonique de Radio-France 1976-81 Posteriorment s’ha dedicat íntegrament a la carrera de solista, en recitals sovint acompanyat per l’organista Henri Houbart i en…

Estudià música a Stuttgart i debutà el 1941 a Pforzheim Destacat membre de l’Òpera de Stuttgart, hi actuà entre el 1945 i el 1972 Després d’haver cantat amb èxit òperes italianes i alemanyes, el 1950 feu el seu debut wagnerià tot interpretant Sigmund Especialista de les obres de Wagner, el 1951 fou Parsifal en el Festival de Bayreuth, on actuà ininterrompudament fins el 1970 i amb la companyia del qual es presentà a Barcelona durant el Festival Wagner que el Gran Teatre del Liceu organitzà l’any 1955 També cantà amb èxit al Covent Garden de Londres -entre el 1955 i…

Estudià composició amb A Roussel i V d’Indy, i direcció amb Ch Münch i R Désormière, al Conservatori de París Durant la Segona Guerra Mundial passà dos anys al camp de concentració alemany Stalag IX, on compongué diverses obres de caràcter religiós, entre les quals Absolve domine , per a cor d’homes i orquestra 1940, Musique d’exil ou Stalag IX , per a orquestra de jazz 1941, i Psalm 136 Chant des captifs , per a recitant, solistes, cor i orquestra 1942 Després d’ésser alliberat, inicià una carrera de director que el dugué de l’Orquestra de Concerts Pasdeloup 1943 a l’Orquestra Nacional de…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i posteriorment hi…

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on…