Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Sant Llop de Viabrea (Riells i Viabrea)
Art romànic
Situació Vista del costat nord-est de l’antiga església, molt transformada al començament del segle XVII i modernament restaurada F Tur L’església de Sant Llop de Viabrea o de Sant Esteve de Viabrea es troba entre la riera de Sant Llop i la riera de Breda, a l’altura d’aquesta població i a la zona meridional del terme municipal de Riells de Mont seny Mapa 365M781 Situació 31TDG618219 JRR Història Es tracta de l’antiga parròquia rural documentada des del 1246 en una butlla del papa Innocenci IV a favor del monestir de Sant Salvador de Breda, monestir que tenia importants propietats al seu…
Els esquatiniformes: escats o angelots
Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la vida…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
Estendard de Sant Pere de Colls (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Fragment de teixit del segle XI conservat al Museo Arqueológico Provincial de Huesca Museo Arqueológico Provincial de Huesca La troballa sorprenent d’aquest teixit 1978 * fa que s’incrementi el grup tèxtil al qual pertany l’estendard d’Hišām II 976-1013, la semblança tècnica i ornamental del qual és evident És un fragment de teixit llis amb lligat de tafetà i la decoració és realitzada amb tècnica de tapís, desenvolupada en tres franges horitzontals La central mostra quatre rombes complets i el cinquè incomplet en aquest últim apareix la figura d’un paó amb el cap girat La resta dels rombes…
escurçana
Ictiologia
Peix condroïcti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids, que presenta el cos aixafat en sentit dorsiventral i en forma de disc romboïdal prolongat per una cua molt llarga i prima.
És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans
Sant Martí de Querós (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació El poble de Querós era situat a la vall del Ter, a l’extrem de tramuntana del terme municipal de Sant Hilari Sacalm, dins els límits de l’actual pantà de Susqueda Del petit nucli urbà només l’església sc salvà de les aigües, tot i que quan el pantà és ple, l’aigua li frega els fonaments Mapa L38-13333 Situació 31TDG549457 JRR Història L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen probablement cap al final del segle XI Des dels seus inicis estigué vinculada al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles El terratrèmol que afectà la…
Bronzes del poblat del Bovalar (Seròs)
Encenser d’origen copte o itàlic i cassoleta utilitzada potser com a llàntia Servei d’Audlovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - JI Rodríguez Dels bronzes trobats al conjunt del Bovalar Seròs, Segrià cal fer-ne dos grups Tots dos corresponen a les dues unitats arqueològiques que formen el conjunt Per una banda, els bronzes d’ús litúrgic trobats exclusivament dins la basílica, que són de tipologia de tradició paleocristiana mediterrània clara Un d’aquests —un gerret d’ús litúrgic— és un element utilitzat en temps visigòtics L’altre grup és format per bronzes d’ús personal de temps…
Canvis físics de la pubertat
Tot i que no hi ha una edat definida perquè es produeixi en tots els casos l’inici de la pubertat, sí que hi ha una cronologia pròpia dels diversos canvis Les primeres modificacions se centren en l’inici de l’activitat del sistema reproductor, amb l’aparició dels caràcters sexuals propis de cada sexe En les nenes, el primer canvi correspon a la telàrquia , o increment de la grandària de les mamelles, que augmenten de dimensió en major o menor mesura i amb més o menys velocitat en cada cas, d’acord bàsicament amb les característiques constitucionals individuals També, coincidint amb l’augment…
piràmide

Les piràmides de Gizeh
Amre (CC BY-NC-ND 2.0)
Arqueologia
Monument de forma piramidal utilitzat antigament a Egipte com a sepulcre i pels maies i asteques com a temple.
A l’antic Egipte eren tombes d’un faraó o d’una reina el seu nom és grec, πψραμίέ en egipci, rebia el de mr El seu ús s’estengué posteriorment al Sudan En realitat, la piràmide egípcia era el centre d’un vast complex arquitectònic compost dels elements següents un temple de la vall o d’acolliment una rampa o calçada, coberta i decorada, que anava des d’aquest temple al funerari on tenien lloc les cerimònies religioses en benefici del rei o de la reina traspassats, a càrrec d’un nombrós clergat la piràmide en si monument anepigràfic en la majoria dels casos, la seva atribució a un sobirà…
Els zeïformes: gall i gallet
L’ordre dels zeïformes és emparentat amb el dels bericiformes, perquè ambdós presenten una especialització en la morfologia dels otòlits Tenen aletes pelvianes amb radis espinosos i de 5 a 9 radis segmentats, en posició toràcica El cos és cobert d’escates ctenoides que arriben fins al cap Presenten un cos comprimit i alt i un nombre de vèrtebres inferior al dels bericiformes Els ulls són grossos i la boca és protràctil Són fisoclists Comprèn 6 famílies els parazènids, els macrurocítids, els zeids, els gramicolepídids, els oreosomàtids i els caproids, de les quals, només les dels zeids i els…