Estendard de Sant Pere de Colls (el Pont de Montanyana)

La troballa sorprenent d’aquest teixit (1978)(*) fa que s’incrementi el grup tèxtil al qual pertany l’estendard d’Hišām II (976-1013), la semblança tècnica i ornamental del qual és evident.

És un fragment de teixit llis amb lligat de tafetà i la decoració és realitzada amb tècnica de tapís, desenvolupada en tres franges horitzontals. La central mostra quatre rombes complets i el cinquè incomplet; en aquest últim apareix la figura d’un paó amb el cap girat. La resta dels rombes té, a l’interior, una flor de quatre pètals al centre, envoltada, respectivament, per altres rombes més petits, palmetes estilitzades i petits motius decoratius que recorden gemmes. En els intersticis hi ha petits medallons amb creuetes. Aquestes creus petites apareixen molts cops en els teixits hispanomusulmans des del segle XII fins al XIV, i omplen, generalment, besants o indumentàries de diversos personatges representats en els teixits; segons Shepherd, constitueixen una marca de taller hispànic. També als medallons s’observen flors esquemàtiques; apareixen flors de quatre pètals inscrits en un quadrat, en els marcs en el tercer i cinquè rombe, com en el mihrab de la mesquita de Còrdova. Envolten aquesta franja dues sanefetes estretes o contraris. El contrari no acostuma a aparèixer en els teixits de tapís egipcis islàmics. A cada costat, disposades simètricament, es dissenyen dues inscripcions en caràcters cúfics, on es llegeix part de la Basmala: “En el nom de Déu, el Clement i... (el Misericordiós)”(*).

És realitzat en colors ivori, verds fosc i oliva, groc, blaus indi i celest i vermell i fils entorxats d’or en petits fons, sobre fons verd fosc. La tècnica és exactament igual a la de l’estendard d’Hišām II, encara que la seda del fons resulta més espessa i la decoració és igual a l’anvers i al revers, com en les banderes. Per això pensem que es pot tractar d’un fragment d’estendard. També conserva el voraviu dret i la mateixa forma de començar a base de ratlletes paral·leles de colors. Les trames són, de vegades, obliqües respecte de l’ordit. És evident la influència dels teixits egipcis islàmics de tradició copta i, sobretot, fatimita, com en l’estendard d’Hišām II. Però, d’altra banda, en la decoració de rombes, hi ha força semblança entre aquest teixit de tapís de Colls i els teixits i brodats abbàssides, especialment amb un brodat decorat amb una xarxa romboïdal del museu de Cleveland del segle IX (Kühnel, 1975, fig. 12, pàg. 368).

No es pot assegurar que el teixit de Colls sigui ben bé un estendard, encara que moltes vegades se citen estendards i banderes en els Annals Palatins d’al-Hakam II —segle X— (García Gómez, 1967, pàgs. 166-179). Només sabem del cert que va existir la tradició de fer les banderes amb tècnica de tapisseria a la Hispània musulmana, i així van quedar reflectides en les miniatures de les Cantigas de Santa Maria, d’Alfons X el Savi, al segle XIII, i en les pintures del portal de l’Alhambra, al principi del segle XIV. Al monestir de Las Huelgas es guarda el penó almohade de Las Navas de Tolosa (1212). A la catedral de Toledo es conserven les banderes d’Abu Said de Fez (1340) i d’Abu Hasan de Fez (1340), guanyades als benimerins a batalla del Salado, realitzades allí seguint la tradició de la tapisseria hispanomusulmana.

Aquest fragment no té serrells amb l’almaizar: aquí els extrems són atacats, perfectament i a la mateixa altura. Això vol dir que la franja és concebuda, com a tal, amb aquesta amplada. Encara no sabem quina era la seva longitud; potser, per la semblança amb la inscripció de l’almaizar, era d’una mida similar, possiblement amb dedicatòria a algun personatge. Es pot datar a l’època final del califat o taifa, per tal com la inscripció és una mica més evolucionada.

Bibliografia

• Kühnel, 1957, fig. 12, pàg. 368
• García Gómez, 1967, pàgs. 163-179
• Amador, 1983
• García-Juan, 1986, núm. 3, pàgs. 29-34
• Esco, Giralt, Senac, 1988, pàg. 171, núm. 133
• Signos, 1993, pàgs. 226-228