Resultats de la cerca

La ciutat rep el seu nom de Palomar de Caseros, una casa històrica fundada el 1799 per Bernardo Casero Hi tingué lloc la batalla de Caseros 1852, on Juan Manuel de Rosas fou derrotat Argentina

S'enfrontà a l’oligarquia local i a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se a Xile, on organitzà la primera escola normal 1842, collaborà al diari El Mercurio de Valparaíso i fundà El Progreso aSantiago Escriptor romàntic, el 1845 publicà el seu assaig novella Facundo Civilización y Barbarie Viatjà pels EUA i per Europa Havent tornat a l’Argentina, publicà Mi defensa, on rebutjà els atacs que li feien els rosistes, i Recuerdos de provincia , una de les millors obres de la narrativa argentina S'uní com a corresponsal als federalistes de José Urquiza 1852 i assistí a la caiguda…

Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític  Adolfo Alsina

Membre del Club d’Esquí d’Alp, fou campió de Catalunya d’esquí de fons per equips 1953 juntament amb Manuel Rosás, Joan Mill i Joan Deulofeu Entre el 1960 i el 1972 exercí de professor a l’Escola d’Esquí de la Molina

Dirigent del partit unitari, s’oposà a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se De tornada a Buenos Aires 1852, fou senador i ministre de finances, de l’interior i de justícia És autor del codi civil argentí 1869 i coautor del codi de comerç 1869

Doctor en dret, collaborà en diversos periòdics valencians Publicà els reculls de poemes Rosas de té i Violetas y campanillas i de narracions Alfabeto de la virtud Biografía de Juan de Juanes 1884, Historia de la universidad literaria de Valencia 1903 i Guía artística de Valencia 1905 i 1907

Bilingüe, assolí una tirada de 3 500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d’Oposició En foren directors successivament Josep Rosas, Miquel Bertran i Gonçal Soler Suspès arran dels Fets d’Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l’11 de gener de 1937

President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916

L’any 1936 dirigí la Banda Municipal de Madrid, i a partir del 1945 l’Orquesta Filarmónica de la mateixa ciutat Aviat es dedicà a la sarsuela Katiuska 1931, La del manojo de rosas 1934, La tabernera del puerto 1936, Black el payaso 1942, Don Manolito 1943, Las de Caín 1958, etc És autor d’obres simfòniques, de cambra i vocals

Després d’un sojorn a París, creà a Buenos Aires el “Salón Literario”, i donà —a través de diversos escrits, com el Dogma socialista 1838— un caràcter i una ideologia a la Generació del 37 Implicat en l’intent fallit de derrocar el règim de Juan Manuel de Rosas, s’exilià a Montevideo Publicà Elvira, o la novia del Plata 1832, Los consuelos 1834, Rimas 1837 i La guitarra 1842, i obres teòriques, com Manual de enseñanza moral