Resultats de la cerca

Fill natural del duc Robert I de Normandia Durant la seva minoritat les rebellions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex 1066, Guillem decidí d’envair Anglaterra Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i occí, a Hastings, Harold,…

Fill pòstum de Jofre d’Anglaterra i de Constança, duquessa de Bretanya Sota la protecció de Felip II August de França reivindicà els seus drets a la corona anglesa davant el seu oncle Joan Sense Terra Ambdós reis signaren la pau de Goulet 1200, però les hostilitats recomençaren dos anys després Artur, que havia rebut del rei francès la investidura d’Aquitània, Anjou i Maine, n'emprengué la conquesta, però fou sorprès i fet presoner a Mirabeau per Joan Sense Terra, el qual l’assassinà poc després

S'inicià dins l' Art Nouveau i contribuí, collaborant amb Franz Jourdain, a l’acabament dels magatzems La Samaritaine Decantat cada vegada més cap a un cert funcionalisme utilitzant alhora diversos elements prefabricats, realitzà un edifici al carrer Vavin 1913, recobert de ceràmica i esglaonat, tot creant un tipus de construcció molt repetida coneguda amb el nom d’"estil babilònic” A París construí 1925 la primera unitat d’habitació de França El 1931, a Nantes, construí els primers grans magatzems Decré

Membre d’una família de metges molt lligats a Pasteur, dirigí, des del 1903 fins a la mort, l’Institut Pasteur de Tunísia, on investigà sobretot el tifus exantemàtic, en descobrí la forma de transmissió per polls i féu possible la profilaxi de la malaltia També descobrí un mètode de vacunació contra el xarampió Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1928

Classificà i descriví les drogues conegudes al seu temps És autor de Cours de chimie 1675 i de Pharmacopée universelle 1697

Navegà per la regió dels Grans Llacs, i més tard pel Mississipí, fins al golf de Mèxic 1682 Tornà a França, des d’on dirigí una nova expedició al golf de Mèxic, on trobà la mort El 1783 hom publicà el Journal historique du dernier voyage de feu M de la Salle

Conreà el retrat, esdevingué pintor d’Elisabet I i de Jaume I d’Anglaterra El seu estil és detallista i copsa d’una manera realista els trets fisonòmics dels seus models Hom en destaca les miniatures existents al Victoria and Albert Museum Londres Conreà també el paisatge El seu fill Peter Oliver Londres 1594 — 1647 imità l’estil del seu pare

Collaborador de L’Humanité i L’Internationale , fou després secretari general del teatre de l’Atelier Debutà en l’escena amb obres de línia surrealista Le casseur d’assiettes 1923, Tour à terre 1925, etc A partir del 1936 oferí el millor de la seva producció, com Un homme comme les autres 1936, La terre est ronde 1938, Les nuits de la colère 1946, Le miroir 1956, La rue noire 1967 i altres Publicà dos reculls de memòries C'était écrit 1974 i Les amours 1976 Fou membre de l’Académie Goncourt 1949-83 i president de la Societat de Dramaturgs Francesos des del 1965

Residí a París, on fou deixeble de Carle Vernet 1808 i de PN Guérin 1810, que professava el neoclassicisme davidià Influït pel baró Gros, al Salon del 1812 exposà amb èxit el seu Oficial de caçadors Louvre, fogós exponent del que Guérin qualificà de “pintura d’insensat” Anà a Itàlia 1816, on l’Académie de France de Roma el decebé, i, novament a París, pintà el Rai de la “Medusa ", que exposà al Salon del 1819 Louvre i que E Delacroix considerà una revelació Un viatge a Anglaterra 1820 li revelà l’escola anglesa, i pintà el Derby d’Epson Louvre En tornar pintà diversos retrats de boigs La…

Nebot de PCorneille, es féu conèixer a París per la seva lucidesa intellectual i per la seva contribució a l’expansió de l’esperit filosoficoracionalista del s XVIII Publicà Description de l’Empire de la Poésie 1678 i compongué llibrets d’òpera amb força èxit Dialogues des Morts 1683, Entretiens sur la pluralité des Mondes 1686 i Histoire des oracles 1687 manifesten el seu esperit científic El Discours sur l’Églogue 1687 i la Disgression sur les Anciens et les Modernes 1687 el convertiren en membre de l’Académie Française 1691