Resultats de la cerca
Es mostren 3161 resultats
Sa‘da
Divisió administrativa
Província de la República Àrab del Iemen.
La capital és Sa'da 4 600 h 1981
Sa Dragonera
Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana Yves Hennechar Sa Dragonera 21, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor Sa Dragonera Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa…
sa Ràpita
Nucli residencial del municipi de Campos (Mallorca), situat a la costa, vora l’antiga torre de sa Ràpita (o de son Durí, construïda el 1595), a ponent de l’arenal de sa Ràpita
.
És nucli d’estiueig dels habitants de les viles properes, especialment de Campos, iniciat al darrer terç del s XIX
sa Tramuntana
Sector septentrional de l’illa de Menorca, especialment les terres que resten al nord de la línia que va des de la riba nord del port de Maó fins a Algaiarens, que tenen una acusada personalitat geogràfica dins el conjunt de l’illa.
Això prové bàsicament del fet, únic a les Balears, de la presència de materials paleozoics i mesozoics devonians, carbonífers, triàsics, liàsics, juràssics, fortament desgastats, que donen lloc a uns relleus desgastats, suaus i arrodonits, que tanmateix assoleixen les majors elevacions de l’illa el Toro, Santa Àgueda, s’Enclusa, sa Falconera d’Alforinet relleus que cauen bruscament sobre la costa, molt més articulada que la des Migjorn La manca de protecció orogràfica afavoreix l’acció del vent la tramuntana hi bat amb força, però també la relativa abundància de pluges, que compensa en part l…
sa Riera
Riera
Curs d’aigua intermitent de Mallorca que neix al vessant oriental del serrat de Galatzó, dins el municipi de Puigpunyent, passa per aquesta vila i per la d’Establiments i es dirigeix vers Palma, on desemboca a la mar.
L’antic llit hi penetrava i, seguint l’actual Rambla, es Mercat Vell i es Born, el dividia en la Vila Alta i la Vila Baixa, però en construir el darrer recinte emmurallat, el curs de sa Riera fou desviat vers l’W, al peu de les muralles
sa Conillera
Illa
Una de les illes més extenses entre les pròximes a Eivissa i Formentera, del municipi de Sant Josep de sa Talaia.
Entre el cap Blanc, al sud, i es Cavall, al nord, hi ha una distància de 2125 m El cap de s’Àguila avança a ponent L’illa té un far i 68 m d’altitud màxima És davant la badia de Portmany Forma part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclou en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
sa Calatrava
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a la parròquia de Santa Eulària, al SE de l’antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava.
Era el barri dels assaonadors coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins Al s XIII hom hi establí el convent de Santa Clara
Sa Marjal
Publicacions periòdiques
Revista mensual literària en català i en castellà editada a sa Pobla (Mallorca) del 1909 al 1924 i dirigida pel sacerdot Joan Parera.
Publicava, a més de treballs literaris, articles sobre història i folklore mallorquí Era impresa a la Tipografia Catòlica de SPizà, de Palma
sa Canessia
Possessió del municipi d’Alaior (Menorca), al sector de Migjorn, en una plana regada, prop de la costa; la platja de sa Canessia és prolongació de la de son Bou.
sa Mesquida
Urbanització
Urbanització turística del municipi de Capdepera (Mallorca), a la costa septentrional de la península d’Artà, vora l’extensa platja de sa Mesquida, oberta a l’W del cap des Freu, l’únic de Mallorca on hi ha veritables dunes.
L’activitat turística hi fou iniciada el 1956 amb la installació d’un càmping