Sa Dragonera és un illot de forma allargassada localitzat enfront de l’extrem occidental de Mallorca, del qual es troba separat per un estret freu. Estructuralment constitueix el darrer relleu de la serra de Tramuntana.
Yves Hennechar
Sa Dragonera (2.1), entre els principals espais naturals de Mallorca.
La punta de ponent de Mallorca és dominada per la presència d’una illa ben notable i de nom ben suggeridor: Sa Dragonera. Es tracta, en realitat, d’un extrem de la serra de Tramuntana, esquerp i elevat. L’illa constitueix una làmina d’encavalcament en un rost accentuat cap a llevant, on la costa rocosa és matisada per un petit conjunt de cales arenoses, i un penya-segat vertiginós cap a ponent, tallat a pic des del Far Vell, amb 310 m de cota. Els materials són calcàries del Lias, i dipòsits argilosos en els indrets de menys pendent.
Sa Dragonera conserva un mantell vegetal d’interès. Gran part de l’illa és coberta d’una bosquina densa, amb algunes pinedes extenses i en expansió. Fa poc més de mig segle, després d’un canvi de propietat, va ser sotmesa a una tala intensíssima, i es conta que el nou propietari en va treure més de la fusta venuda que el que havia pagat per tota l’illa. Hi ha redols d’ullastrar ben constituït, amb exemplars de gran mida. El margalló és avui exclusiu dels penyalars, però hi ha documents que fan referència a la recol·lecció de palmes, per la qual cosa cal deduir que vivia a tot l’illot. El Cap de Tramuntana és una localitat interessant per a observar socarrells i altres espècies ben adaptades als sòls escassos, salats, i exposats a l’embat marí. En la pujada al Far Vell es troben distints endemismes baleàrics: el pa porcí, l’estepa-joana, la violeta de penyal i el boix baleàric.
La fauna de l’illa és també molt notable: la colònia de falcó de la reina és una de les més grans de tota la Mediterrània occidental. La migració ornitològica sobre l’illot és molt important per la seva posició geogràfica, fet que explica el gran poblament d’aquest rapinyaire.
Crien a l’illa el corb marí emplomallat, les dues baldrigues i, probablement, també l’ocell de tempesta. La colònia de gavià argentat ha proliferat fins a extrems preocupants, i s’hi estableix cada any una colònia de gavina corsa, anomenada localment gavina roja. L’àguila pescadora se sol observar a l’illa, però fa anys que no s’hi reprodueix. Al segle passat, es va esmentar l’àguila marina, però la certesa d’aquesta informació ha estat posada en dubte. La raça endèmica de sargantana balear (Podarcis lilfordi giglioli) és molt abundant. Entre els invertebrats, excel·leix la fauna de troglobis de la cova des Moro, on un petit llac d’aigües salabroses hostatja quatre espècies de crustacis, un d’ells exclusiu de la cavitat.
L’illa és propietat del Consell Insular de Mallorca, i hi és prevista la formalització legal d’una protecció que de fet ja existeix i que l’ha sostreta definitivament als projectes urbanístics que l’amenaçaren greument a la dècada passada.