Resultats de la cerca

De nom Sergej Mikhajlovič Izvekov Es féu monjo, fou ordenat sacerdot el 1932 i fou hegumen, successivament, als monestirs de Rostov, Poskov i Zagorsk Consagrat bisbe el 1957, ocupà les seus d’Odessa, de Dimitrov i de Tula Membre del Sant Sínode, fou elegit metropolita de Leningrad i Ladoga 1961 i posteriorment 1963 de Kruticij i Kolomna Representant oficial del patriarcat després de la mort del patriarca Aleix 1970, el 1971 el sínode de l’Església russa l’elegí patriarca de Moscou i de totes les Rússies

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

Deixeble, a Roma, de Bottari i, a Pisa, dels augustinians Norsi i Berti, fou designat vicari general a Florència i bisbe de Prato i Pistoia 1780-91 El seu pla de reforma eclesiàstica, preparat per PTamburini , fou ratificat en el sínode de Pistoia que ell havia convocat 1786 Una revolta religiosopopular l’obligà a dimitir 1791 La seva reforma fou condemnada, juntament amb el sínode jansenisme Durant la reacció antifrancesa fou empresonat 1799 i confinat a Rignano, prop de Florència 1801 Són interessants les seves memòries, publicades el 1865

Fill de pares cristians oriünds de la Capadòcia, fou consagrat bisbe a trenta anys per l’arià Eusebi de Nicomèdia Evangelitzà durant quaranta anys els visigots del nord del Danubi i, sobretot, els de la Mèsia inferior En el sínode de Constantinoble del 360 es collocà al costat d’ Acaci de Cesarea en la defensa de la fórmula homoioúsios Inventà l’alfabet gòtic i traduí la Bíblia a aquesta llengua gòtic Després del sínode d’Aquileia del 381 l’emperador Teodosi el convocà a una nova discussió teològica a Constantinoble, on morí

Havia estat prior de Cluny, bisbe d’Òstia i legat pontifici a Alemanya En ésser elegit papa, prohibí novament la investidura sínode de Melfi, 1089, bé que arribà a un acord amb França i Anglaterra En el sínode de Clarmont 1095 promogué la primera croada Prengué sota la seva protecció el regne d’Aragó, delimità el territori de la Narbonesa i inicià així la restauració de la Tarraconense 1097 Per contrarestar el pes germànic, afavorí el matrimoni de Matilde de Toscana amb Welf V de Baviera i concedí als normands la legislació papal per a Sicília Venerat com a beat, la…

Amb els germans i la mare vídua abraçà la vida monàstica Anà a l’Athos 1321, d’on hagué de fugir a causa dels turcs Ordenat de sacerdot a Tessalònica 1326, portà vida eremítica a Berea i novament a l’Athos 1331 Contra Barlaam de Calàbria defensà la possibilitat d’una plena comunió amb Déu des d’ací baix Escriví més de seixanta llibres en defensa de l' hesicasme , on exposà la seva teologia palamisme Acusat d’heretgia i excomunicat 1344, fou designat arquebisbe de Tessalònica per Joan Cantacuzè 1350 i la seva ortodòxia reconeguda en el sínode de Blaquernes 1351 Canonitzat en el…

Era d’origen grec Aprovà, per pressió de Justinià II, els decrets del sínode in Trullo 692

Sembla que succeí Frodoí en la seu barcelonina, però potser no immediatament Després de la mort violenta del comte Guifré I el Pelós i del trasbals produït al comtat de Barcelona, es dedicà a la restauració d’esglésies, com la de Parets 904, les de Cervelló 904 i 910, que concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i més endavant les de l’Ametlla i la Roca del Vallès 932, ajudat primer pel comte Guifré II-Borrell I i després pel comte Sunyer I Reuní un sínode a Barcelona el 906, amb l’assistència de l’arquebisbe Arnust de Narbona i altres bisbes catalans, per tractar del bisbat d’Osona l’…

Enfront d’ells definí la fe i la missió de l’Església sínode de Barmen, 1934 i instituí una administració provisional amb autoritat canònica