Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
títol
Història
Cristianisme
Nom donat a cadascuna de les antigues esglésies de Roma encomanades a un prevere o diaca, que hom anomenà més tard cardenal
.
El terme sembla provenir de les cases particulars on els primers cristians celebraven el culte, sota la protecció sub titulo d’una persona influent, sovint convertida en sant per una confusió amb el titular o sant patró d’una església, com és el cas del titulus Sabinae Sabina
Giovanni Battista Salvi
Pintura
Pintor italià anomenat Il Sassoferrato.
Deixeble d’Il Domenichino, pintà quasi exclusivament temes religiosos, especialment madones, de colors brillants i de to pietós, que mostren un rigorisme i una puresa coincidents amb Perugino i el primer Rafael Mare de Déu del Roser Santa Sabina, Roma, L’Assumpció Musée du Louvre, París El Museu de Montserrat en posseeix dues madones
Crescenzi
Llinatge romà.
L’estirp fou un tal Crescenzio segle X cal destacar-ne Giovanni Crescenzi , bisbe de Narni, elegit papa amb el nom de Joan XIII Al segle XI es formaren dues línies, la de Stefano Crescenzi que s’extingí aviat, i la d' Ottaviano Crescenzi patricis de la Sabina, a la qual pertangué Giovanni Crescenzi , que fou l’antipapa Silvestre III
mestre Fruchel
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor d’origen borgonyó, actiu a Castella durant la segona meitat del s XII.
Fou introductor del gòtic de l’Illa de França a Castella Per encàrrec d’Alfons VIII féu la capçalera i el cimbori de la catedral d’Àvila ~1170 Acabà la basílica romànica de Sant Vicenç d’Àvila, amb voltes d’encreuament d’ogives Esculpí l’apostolat d’aquella mateixa basílica, en un estil ja gòtic, i també el sepulcre dels sants Vicenç, Sabina i Cristeta
Juan de Torquemada
Cristianisme
Prelat i teòleg castellà.
Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió
Harriet Andersson
Cinematografia
Teatre
Actriu del teatre i del cinema suec.
De vigorosa personalitat, fou donada a conèixer per Ingmar Bergman el 1952 en el film Sommaren med Monika ‘Estiu amb Mònica’ Amb Bergman ha treballat a l’escena i al plateau són especialment notables les seves interpretacions a Gycklarnas afton ‘Nit de circ’, 1953 i Sqåzsom i en spegel ‘Com en un mirall’, 1960 Altres films són For vänskags skull ‘Què no farem pels nostres amics’, 1965 d’H Abramson, Flickorna ‘Les noies’, 1968 de M Zetterling i La sabina 1979 de JL Borau
Anastasi IV
Cristianisme
Papa (Corrado; 1153-54).
Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta
Sinatra
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-88; ficció de 107 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT Sinatra Novela urbana de Raúl Núñez GUIÓ FBetriu, RNúñez FOTOGRAFIA Carlos Suárez Eastmancolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Julio Esteban MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joaquín Sabina SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Alfredo Landa Sinatra, Ana García Obregón Isabel, Maribel Verdú Natàlia, Mercè Sampietro dona de Sinatra, Queta Claver Sra Clementina, Joaquín Sabina Groucho Marx, Luis Ciges El Lagarto, Julita Martínez Hortensia, Carles…
Farfa

Interior de l’abadia de Farfa
gengish skan (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sabina, a la regió del Laci, Itàlia.
Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’…
Ausiàs Despuig
Cristianisme
Cardenal.
Nebot de Lluís Despuig, mestre de Montesa Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília 1458-83 i nomenat canceller abans del 1470 de Ferran II durant el seu regnat a Sicília El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II fou també bisbe de Capaccio, seu sufragània de Salern 1476-83, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli Sixt IV el creà cardenal amb el títol de Santa Sabina 1473-83 Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de…