Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
llúpol

Llúpol
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les cannabàcies, perenne, enfiladissa, dioica, de fulles oposades, amplament ovades o palmatilobulades, dentades, i de flors verdes, les femenines en inflorescències estrobiliformes.
Es fa en tanques i bardisses, a tota l’Europa humida És conreada per les infructescències, que, afegides a la cervesa, li donen l’aroma i el sabor amarg
gal·lat
Alimentació
Èster de l’àcid gàl·lic.
Diversos gallats d’alquil propil, octil i dodecil són emprats com a additius alimentaris antioxidants No són tòxics a dosis normals i poden transmetre un cert sabor amarg i produir astringència
goma amoníaca
Química
Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbel·líferes.
Forma llàgrimes irregulars, groguenques, d’olor peculiar i sabor acre i repugnant, que es fonen vers 45-55°C i són parcialment solubles en aigua És emprada en adhesius per a porcellana
oli de ricí
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Oli obtingut per espremuda, en fred, de la llavor del ricí, i per l’escalfament posterior amb vapor d’aigua, a 100°C, a fi de destruir la ricinina, que és una toxoalbúmina molt potent.
És un líquid espès, gairebé incolor, soluble en l’alcohol, compost per glicèrids dels àcids ricinoleic i isoricinoleic Té un sabor desagradable És molt emprat com a purgant, sol o bé aromatitzat
regust
Sabor desagradable que deixa una cosa.
poma

Pomes
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.
Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels…
podofil·lí
Farmàcia
Resina del podofil, extreta de l’arrel i el rizoma.
Constitueix el seu principi actiu És constituït per unes pólvores irritants, de color groc, una olor dèbil i un sabor acre i amarg és laxant i colagog a petites dosis , però dràstic i emmenagog a dosis superiors
mozzarella

mozzarella
Gastronomia
Formatge elaborat al Laci i a la Campània, originàriament amb llet de búfal femella i actualment de vaca.
És de pasta tendra, blanca i compacta, cru, caseïficat entre 32° i 35°C, de maduració ràpida i de sabor dolça, agradablement acidulada No es conserva bé i cal consumir-lo aviat És molt emprat, fos, en diversos plats de cuina italiana
picrotoxina
Farmàcia
Principi que hom obté dels fruits de la croca de llevant (Anamirta cocculus).
És una substància blanca, de sabor amarg, poc soluble en l’aigua freda i més soluble en l’alcohol i el cloroform Forma sals amb les bases És un tòxic d’acció semblant a la de l’estricnina És poc emprat com a parasiticida
oli d’ametlles
Farmàcia
Oleïcultura
Oli obtingut per espremuda de les ametlles dolces.
És molt fluid, amb poc sabor i olor, i d’un color groc clar És insoluble en l’aigua i poc en l’alcohol És emprat en emulsió, com a laxant suau Té aplicació per a cremes i pomades És un dels components del colcrem