Resultats de la cerca

Publicà el Catéchisme diocésain 1698 per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà 1707

Precedia els magistrats i els sacerdots portant el feix i s’ocupava de l’execució de les ordres oficials i d’algunes tasques de policia Els lictors, que acostumaven a ésser lliberts, rebien un estipendi i estaven organitzats en decúries

L’homilia de la missa queda reservada als sacerdots i diaques i és obligatòria els diumenges i festes de precepte quan hi ha concurrència del poble En les celebracions no eucarístiques, pot ésser encomanada als laics, tant homes com dones

S'escapà de la matança que féu Saül contra els sacerdots de Nob, i cercà refugi en David Aquest el nomenà summe sacerdot, però, mort David, caigué en desgràcia en sostenir Adonies contra Salomó Fou destituït i deportat a Anatot

Fou fundada pels senyors de Fals el 1221 l’església, romànica, que encara es conserva, fou consagrada per Bernat Calbó el 1235 Perdurà fins el 1770, que fou unida al seminari de Vic, però des de mitjan segle només hi residien dos sacerdots

Ordenat sacerdot el 1850, treballà en ambients pobres Installat al barri lionès del Prado, hi fundà els Sacerdots del Prado i les Germanes del Prado, dedicats a l’apostolat popular i entre els pobres Ha estat beatificat per Joan Pau II el 1986

Els més importants eren els decemvirs sacris faciundis , o sacerdots encarregats d’interpretar els llibres de les sibilles, els decemvirs litibus judicandis , o jutges pròpiament dits, i, sobretot, els decemvirs legibus faciundis , magistrats constitucionals als quals fou encarregada 451 aC la composició de la llei de les Dotze Taules

Fundació de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, promoguda per Albert Bonet i Marrugat, que en fou consiliari general fins al juliol del 1936, i pels Sacerdots Amics dels Joves L’entitat es definia a si mateixa com a moviment de joventuts catòliques no adherit a cap partit polític

Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, deu anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal

Membre de l’Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835 Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el collegi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa