Resultats de la cerca

Exercí la càtedra lulliana de la Universitat de Mallorca és autor d’un assaig manuscrit, d’aplicació sistemàtica de les doctrines lullianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri Raymundi Lulli, 1668-93

Entès com a realitat dotada d’un significat objectiu i, així, com quelcom de valor superior al del pur símbol, el signe en la seva comprensió específicament religiosa és un concepte fonamental de la fe bíblica i és a la base de tota la concepció sacramental del cristianisme sagrament

És més pròpia de les Esglésies orientals, mentre que le segona ho és de la litúrgia romana

D’aquesta església, se’n té notícia gràcies a l’execució sacramental del testament de Berenguer Arnau d’Altés, que fou jurada el 1157 sobre l’altar de Sant Ot, situat a la vila d’Agramunt Potser es tracta, de tota manera, d’una referència a un dels altars de la parròquia de Santa Maria

Aquesta capella apareix documentada en la publicació sacramental del testament de Bernat Transver, l’any 1092, que li deixà una part de les terres que tenia a la vila d’Arsèguel per al servei de la seva lluminària El 1758 Sant Pere era una capella annexa de l’església parroquial de Santa Coloma d’Arsèguel

Aquesta església, desconeguda, apareix documentada l’any 1036 en la publicació sacramental del testament de Guisad, levita, on consta la deixa “ ad Sanctum Georgium qui est in Alass ”, de 5 sous La manca de documentació no permet establir cap hipòtesi sobre aquesta església, i més, en tractar-se d’una titularitat, sant Jordi, gens freqüent en aquestes dates

És l’actual església parroquial de Montellà, situada al puig on s’esgraona el poble És esmentada, juntament amb l’església de Sant Genís de Montellà, que llavors era la parròquia, en la publicació sacramental del testament de Bernat I, vescomte de Conflent, de l’any 1003 Bernat deixà una vinya a les esglésies de Sant Genís i de Sant Sadurní de Montellà

L’església de Sant Pere d’Iel fou objecte d’una deixa de dues unces d’or, segons consta en la publicació sacramental d’un testament, l’any 1064, com també d’un llegat d’una terra i una vinya l’any 1104 i, finalment, d’una donació d’unes cases situades al seu cementiri, l’any 1146 Com l’anterior, es desconeix la seva situació

Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon I de Montcada El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV Es casà 1170 amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos

Considerat com a últim dia de quaresma, la solemne litúrgia vespertina introdueix al tridu pasqual La benedicció del crisma pel bisbe dona nom a la missa crismal, que hom celebra al matí Durant segles el Dijous Sant ha estat considerat dia de la reconciliació i de la penitència sacramental En aquest sentit, hom insisteix actualment en l’aspecte de fraternitat i amor que l’eucaristia comporta