Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
ziyarita
Història
Membre d’una dinastia musulmana persa que regnà (928-1077) sobre les regions meridionals de la mar Càspia (Ṭabaristān, Ǧurgān, Gibāl —antiga Mèdia— fins a Hulwan, a la frontera de Mesopotàmia).
Fou fundada per l’alida Mardāwiǧ ibn Ziyār, que s’independitzà 928 per restaurar l’imperi sassànida Els seus successors es feren aviat vassalls de les potències veïnes Qābūs ibn Washmgir 976-1012 se sotmeté als samànides per tal de protegir-se dels buwàyhides, Mīnūcīhr prestà vassallatge a Maḥmūd de Gaznī ~1020 i els darrers dinastes sofriren els atacs dels seljúcides, fins que Malik Šāh posà fi a la dinastia 1077
Aurangzeb
Història
Emperador mogol de l’Índia (1658-1707).
Era el tercer fill de l’emperador Šāh Ǧahān Virrei del Dècan 1652-58, regió que governà hàbilment, el 1658, després d’una guerra fratricida i d’empresonar el seu pare, es proclamà emperador Aconseguí d’estendre el seu domini, però el seu fanatisme islàmic l’enemistà amb els hindús, contra els quals hagué de lluitar durant tot el seu regnat A la seva mort es precipità la decadència de l’imperi mogol
Alp Arslān
Història
Segon soldà seljúcida, elegit pels emirs turcs en morir sense fills Ṭuḡrīl Beg (1063).
Inicià la conquesta d’Armènia presa de Kars i Ānī, 1064, interrompuda per la rebellió del seu germà Qāwurd, governador de Kirmān, que ell subjectà Prengué les terres d’Alep fins prop de Damasc als fatimites 1070 El 1071 derrotà i empresonà l’emperador bizantí Romà IV Diògenes a Mantzikert, i Armènia i Geòrgia passaren a mans seljúcides El seu visir fou Niẓām al-Mulk, que es revelà com a gran estadista quan fou regent del tercer soldà Malik Šāh
Meḥmet Sulaymān Fuẓūlī
Literatura
Poeta islàmic.
Xiïta i d’educació refinada, s’inicià en la poesia amb el maṯnawī Beng-ü-Bāde ‘L’haixix i el vi’, dedicat al sobirà safèvida Šah Ismā'īl quan ocupà Bagdad 1508 Quan Solimà el Magnífic conquerí l’Iraq 1534 compongué poesies en honor seu, que li valgueren la protecció del nou govern otomà A més de la seva producció en turc, és autor d’una excellent collecció de poemes en àrab Maṭla ‘al-i'tiqād i de nombroses obres en persa, no tan importants Aviat foren musicats molts dels seus poemes, un dels quals, Leylā wü-Meǧnūn , constituí el llibret de la primera òpera musulmana 1908
assassí | assassina
Islamisme
Dit dels seguidors de la secta islàmica nizarita, branca dels xiïtes ismaïlites, fundada per Ḥasan ibn Ṣabbāḥ al-Rāzī.
Hom formà una llegenda negra a partir dels relats dels croats i de la descripció que féu Marco Polo de la fortalesa d’Alamut, segons els quals els membres d’aquesta secta, anomenats fidaci ‘el qui se sacrifica’, eren embriagats amb haixix, i enviats a perilloses missions que consistien generalment en l’assassinat d’algun cap enemic important En realitat els “assassins”, des de llurs castells fortificats, situats a diversos llocs inexpugnables de Síria i de Pèrsia, constituïren un decidit moviment de resistència antiturc mataren Niẓam al-Mulk, 1092, atabeg del soldà seljúcida Malik Šah,…
timúrida
Història
Membre de la dinastia musulmana formada pels descendents de Tamerlà que governaren la Pèrsia oriental i la Transoxiana (segle XV i principi del XVI).
Malgrat que Tamerlà designà com a successor el seu net Pir Muḥammad, el seu assassinat i el del nou successor Khalil donaren el poder al quart dels fills del fundador de la dinastia Shāh Rokh, que derrotà els Kara Koyunlu i s’emparà de l’Azerbaidjan, territori que cedí després a Jahān Shāh de l’horda del moltó negre A la mort de Sah Ruh s’inicià la decadència timúrida amb el seguit d’assassinats dels quals serien víctimes els seus descendents Uluġ Beg El territori regit pels timúrides fou fragmentat la branca de Pèrsia passà a mans dels safàvides i la de la Transoxiana fou…
Akbar
Història
Emperador mogol de l’Índia, fill de Humāyūn i net de Bāber.
Nomenat sobirà a 14 anys 1556, es lliurà a reconquerir el territori dels seus avantpassats, de manera que a la seva mort l’imperi mogol comprenia l’Índia septentrional i la central Akbar, considerat el sobirà més important de l’Índia d’època musulmana, es distingí pel seu interès per la cultura bé que ell fou analfabet, reuní entorn seu savis i doctors, àdhuc d’altres religions, entre els quals figurà un jesuïta català i pel progrés que assolí el seu regne Ajudat pel ministre musulmà Abū-l-Faḍl, acabà 1578 la reforma econòmica i administrativa iniciada per Šēr Šāh i donà un gran impuls a l’…
‘Umar Ḫayyām
Astronomia
Literatura
Matemàtiques
Poeta, matemàtic i astrònom persa.
Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com a poeta És…
seljúcida
Història
Membre d’una dinastia turca que governà (segles XI-XIII) l’Àsia Menor i el Pròxim Orient.
Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels seljúcides majors…
Iraq

Estat
Estat de l’Orient Mitjà, envoltat pel golf d’Aràbia al SE, Turquia al N, Síria al NW, Jordània a l’W, l’Iran a l’E i Kuwait i l’Aràbia Saudita al S; la capital és Bagdad.
La geografia física La major part del país és ocupada per una gran plana alluvial regada pel Tigris i l’Eufrates, anomenada Mesopotàmia El clima és continental, amb estius molt calorosos i hiverns relativament temperats les temperatures mitjanes del mes de juliol són de 34,1 °C a Mossul i de 33,9 °C a Bagdad i a Bàssora, i la màxima pot arribar a vegades a 50 °C les mitjanes del mes de gener, a les mateixes ciutats, són de 8,1 °C, 10,1 °C i 12,9 °C, respectivament Les precipitacions, molt escasses, sovint són torrencials i produeixen inundacions actualment regulades mitjançant rescloses en…