Resultats de la cerca

Pertany a la diòcesi de Lleida El 1273 Ferran Sanxis, fill de Jaume I, fou assetjat pel seu germà l’infant Pere al castell de Pomar pres, fou ofegat al Cinca

Ardiaca de Benasc, fou un dels quatre cardenals creats 1422 per Benet XIII a fi d’assegurar la seva successió A la mort de Benet XIII, participà en l’elecció de Gil Sanxis Munyós Climent VIII

Després d’algunes negociacions els nobles es rebellaren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l’aliança del comte Hug V d’Empúries La mort del primer i la rendició d’aquest obligà els Cardona a capitular 1275

L’any 1521, durant la guerra de les Germanies, foren encunyats rals d’argent a Dénia i a Sogorb amb les característiques dels rals o divuitens es distingeixen per les lletres D i SO, abreviatures del nom de la seca, i la S d’Alfons Sanxis, mestre de la seca de València, que figuren en el camp del revers

Sostingué, durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis en la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló

Fill de Pere de Torquemada Cavaller de Calatrava, procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491 Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500 Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí

Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca, però el papa anullà el nomenament, conferint-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII Galceran es negà a acceptar l’anullació fins que el 1431 el rei aconseguí per a ell la seu d’Elna

Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes del Real, i finalment als ducs de Vilafermosa

Al sud de la ciutat antiga ha estat creada l’àrea industrial anomenada Ciutat de l’Acer d’Acre El port és un centre pesquer Fou conquerida pels àrabs el 638 Durant la primera croada 1104 fou ocupada pels cavallers de Sant Joan i convertida, amb el nom de Sant Joan d’Acre, en el baluard dels croats a Terra Santa i el port principal relacionat amb l’Occident cristià Saladí la conquerí el 1187 en l’ofensiva islàmica contra els croats Esdevingué novament cristiana durant la tercera croada 1191 El 1269 hi arribaren Pere Ferrandis i Ferran Sanxís, únics continuadors de la projectada…

Fill de Ponç IV i segurament de Beneta Fernández de Lara Vers el 1262 es casà amb Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Vassall de Jaume I , l’ajudà a sotmetre els sarraïns de Múrcia 1265-66 i també collaborà, amb el seu pare, en la lluita contra el rebel Ponç Guerau, senyor de Torroella de Montgrí Feu donacions al monestir d’Amer, i adquirí del vescomte de Rocabertí el domini sobre diverses viles El 1274 entrà en una àmplia rebellió nobiliària contra Jaume I, amb els comtes de Pallars i d’Urgell, el vescomte de Rocabertí i poderosos nobles, com els Anglesola, Cervera, Cervelló i Cartellà, que…