Resultats de la cerca

A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La…

Centre dels sards, vençuts per M Licini Cras Dives 29 aC, fou colònia de veterans romans sota Trajà Centre comercial entre Bizanci i Tessalònica s IV, fou seu del concili de Sàrdica 343, convocat pels emperadors Constant I i Constanci II per dirimir l’afer de l'arianisme S'hi aplegaren uns 180 bisbes, presidits per Osi No s’arribà a un acord mentre alguns excomunicaven Atanasi i JuliI, altres aprovaven el símbol de Nicea Destruïda la ciutat pels huns 441, fou reedificada per Justinià Ocupada pels búlgars 809, esdevingué seu d’un patriarcat ortodox 971 Amb l’ocupació turca 1386,…

Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La llengua catalana s’hi…

La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…

Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la…

Sembla que provenia de Santa Coloma Sasserra, prop de Moià Passà a Sardenya, on fou capità del cap del Logudor, càrrec que deixà en ésser fet governador i reformador de l’Alguer i del mateix cap 1380-86 Tornà a Catalunya, d’on fou novament enviat a Sardenya amb algunes galeres per a combatre els sards rebels a Arborea 1383 Intervingué en les negociacions amb la jutgessa Elionor i amb Bracaleó Dòria Nomenat governador de Menorca 1386, fou suspès per raó d’un plet amb Humbert de Fenollar, que allegava drets al càrrec, però aquest fou restituït a Santacoloma 1391 Fou enviat de Martí…

Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel…

Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, de qui obtingué 1403 les baronies de Vilamarxant i Castellnou El 1392 passà a Sicília amb el seu pare i el seu germà Guillem Ramon III hi lluità al costat de Martí de Sicília, amb qui féu amistat El 1407, a València, on residia aleshores la cort, desafià el noble francès Taneguy de Chatel Anà a Sardenya el 1409 com a capità en l’expedició que havia de socórrer Martí de Sicília participà en la lluita contra els sards victòria de Sanluri i assalt a Oristà Durant l’interregne 1410-12 s’oposà a la candidatura de Ferran d’…

Es donà a conèixer a disset anys amb uns quants contes que publicà en revistes i diaris Les seves primeres novelles, d’inspiració purament sarda, són importants per la descripció de paisatges i costums sards Anime oneste 1895, La giustizia 1899, Elias Portolu 1903 —considerada la millor—, Cenere 1904 i L’edera 1906 Més endavant s’alliberà progressivament del regionalisme i tractà preferentment històries d’amor que impliquen culpabilitat Colombi e sparvieri 1912, Canne al vento 1913, La madre 1919, Il segreto dell’uomo solitario 1921, Il Dio dei viventi 1922, Annalena Bilsini 1927…

Pràcticament, hom l’ha constatat en totes les classes del regne animal, bé que els exemples més característics i evidents apareixen entre els cordats, especialment els ocells Actualment el fenomen migratori encara no ha estat explicat del tot, però hom creu que depèn tant de factors externs canvis climàtics o tèrmics, alteracions periòdiques de la quantitat d’aliment disponible, etc com d’interns hormones, ritmes fisiològics, etc Els ocells efectuen el viatge d’anada i el de tornada en el transcurs d’un mateix any i coincideixen amb l’activitat fisiològica sexual Durant l’època d’activitat…