Resultats de la cerca

El lloc de l’antiga església de Santa Anna és ara ocupat per un dipòsit d’aigua, cilíndric, als murs del qual probablement s’aprofitaren carreus de l’església altmedieval, collocats de manera molt descurada No disposem de cap dada instrumental que pugui illustrar algun aspecte concret de la seva història Segons J Salarrullana substituí una mesquita de riquíssima decoració, emplaçada a l’anomenat Murallot de Fraga, al peu d’un castellet sarraí dit el Matxo , i més amunt de la Porta Tancada És tradició que l’antiga capella de Santa Margarida del Castell s’hi traslladà Per la nostra…

Fill i hereu d’ Ermengol II , hagué de lluitar contra els sobirans sarraïns de Lleida i de Saragossa, els quals, després de la conquesta definitiva d’Àger el 1050, obligà a pagar-li paries Estretament aliat amb el seu cosí Ramon Berenguer I de Barcelona, del qual el 1050 rebé en feu la plaça de Cubells, li calgué també fer cara a les pretensions del turbulent comte de Cerdanya Ramon Guifré I Casat amb Sança, filla de Ramir I d’Aragó, intervingué brillantment en el setge i la conquesta de Barbastre 1064, i trobà la mort en el contraatac sarraí a aquesta ciutat 1066, la defensa de la qual li…

A 2,600 km del camí d’Ardèvol a Su, abans de trencar cap a Cal Cós, en un petit bosc de roures encerclat pel camí nou i el vell, hi ha algunes deixalles del que havia estat Sant Pere del Cós En un document datat el dia 15 d’abril de l’any 1202, apareix que un tal Pere Sarraí, fill d’Arnau de Cardona, llega a Santa María de Solsona alguns honors del Castell de Comabella i del terme d’Ardèvol, “ ço es de Sant Pere de Chos ” Fa poc més de cinquanta anys que aquest temple fou desmuntat i hom en reaprofità els carreus per a bastir amb ells una altra construcció propera D’aquell…

Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa,…

Es tracta de la parròquia del poble de Garcia, indret d’origen sarraí documentat des de l’any 1153 En la dotalia de la catedral de Tortosa de l’any 1178, hom inclou el terme de Garcia dins les possessions del bisbat La parròquia de Garcia és documentada l’any 1279, en què el seu capellà pagà 60 sous de dècima papal L’any 1314 fou visitada pel bisbe Francesc de Paolac L’església romànica, que era a la part alta del poble, prop d’on hi havia el castell, ha desaparegut del tot, substituïda per una altra església, abandonada des de la Guerra Civil Espanyola És un edifici d’una sola…

Aquest castell, fos o no d’origen sarraí, devia pertànyer primerament als religiosos de Sant Vicenç de Pedrabona o de Garraf, a qui el rei Alfons I i Albert de Castellvell concediren el terme entre el 1170 i el 1171 En devia ser castlà Pere de Déu A partir del 1263 Porrera va passar a ser domini del monestir cartoixà d’Escaladei, que comprà l’indret als canonges de Garraf per 1 300 morabetins El castell s’alçava a la part més alterosa de la vila, segons consta per la toponímia, tot i que avui no n’hi ha cap rastre visible En aquest lloc, al segle passat hi havia “l’era del…

El lloc de Tivissa és documentat des de l’any 1153, que s’esmenta en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple El rei Alfons I el Cast infeudà l’antic castell sarraí de Tivissa, juntament amb d’altres fortaleses, a Guillem de Castellvell el 1174 Per aquesta raó, com Móra i altres indrets, acabà formant part de la baronia d’Entença i al segle XIV s’integrà al comtat de Prades Els seus darrers senyors foren els Medinaceli, ducs de Cardona El castell de Tivissa tenia un extens territori, que comprenia l’actual terme municipal més els de Vandellòs, Capçanes i els Guiamets…

Era un magnat franc de la cort reial i de la confiança del sobirà, aliè a les rivalitats que a la Marca enfrontaven els partidaris de Berà amb els seus detractors Rampó ja havia servit Carlemany i pel gener del 814 havia estat l’encarregat de comunicar a Lluís I, que era a Doué, la mort del seu pare esdevinguda a Aquisgrà Com a comte de Girona, pel setembre del 822 acompanyà l’abat Mercoral de Sant Esteve de Banyoles a la cort de Lluís I a Attigny, on sollicità i obtingué del rei un precepte d’immunitat per a l’esmentat cenobi Vers el 820 autoritzà Donnul a construir el cenobi de Sant Pere d’…

Fill i successor de Garcia V i d’Estefania de Bigorra Proclamat rei després de la batalla d'Atapuerca , hagué de jurar vassallatge a Ferran I de Lleó i Castella S'alià amb el seu oncle Ramir I d’Aragó 1057, contra al-Muqtadir de Saragossa, però més tard trencà aquesta entesa i s’alià amb el capitost sarraí Amb l’ajuda de Sanç III d’Aragó, lluità contra Sanç II de Castella en l’anomenada “guerra dels tres Sanç” 1067 En sotmetre al-Muqtadir de Saragossa i obligar-lo a pagar paries 1069-73, provocà la intervenció d’Alfons VI de Castella, aliat del saragossà, que envaí la Rioja 1074…

Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte Des d’ací collaborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa 809 i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona 815, ordenat per al-Hakam Partidari de la pau amb els musulmans probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries, fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la…