Resultats de la cerca

Depèn de satèllits geoestacionaris i, per tant, dóna servei a zones geogràfiques àmplies, la qual cosa el diferencia dels sistemes GBAS Estacions terrestres de navegació, anomenades NLE, calculen correccions als senyals GNSS segons diferents paràmetres com l’estat de la ionosfera o desviacions dels rellotges, i envien els corresponents missatges de correcció i integritat a uns satèllits geoestacionaris encarregats de radiar el senyal SBAS als usuaris Entre els principals sistemes SBAS destaquen l’EGNOS, administrat per l’Agència Espacial Europea ESA, el WAAS nord-americà, i el GAGAN,…

Des del Centre de Llançament de Satèllits de Jiuquan, al desert de Gobi, la Xina llança un coet que transporta el primer satèllit quàntic de la història, el quantum science satellite QUESS, que, en desprendre’s de la nau, orbitarà al voltant de la Terra El QUESS és un satèllit experimental, destinat al desenvolupament de sistemes de comunicació basats en la física quàntica En cas d’èxit, permetria dissenyar comunicacions invulnerables als atacs i les interferències La idea original del satèllit va ser del físic austríac Anton Zeilinger, de la Universitat de Viena, que el 2001 va demanar fons…

Els Estats Units posen en òrbita el seu primer satèllit artificial, l’Explorer

L’URSS llança a l’espai el satèllit artificial Sputnik 1

La Xina llança un coet Llarga Marxa amb el darrer dels 35 satèllits Beidou Un cop en òrbita, el satèllit completarà un sistema de posicionament global independent del GPS nord-americà, el Galileo europeu i el GLONASS rus

S’aprova la creació d’una ciutat satèllit a 18 km de València Vilanova

Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de…

Un satèllit geoestacionari es manté, doncs, en una posició immòbil sobre la zona terrestre en què ha estat situat L’altitud d’una òrbita geoestacionària és d’uns 35 800 km

Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol cos rígid Aquest tipus de moviment no es…

El llançament del satèllit es féu el 2 de novembre de 2009 amb l’objectiu de mesurar, per primera vegada, la humitat del sòl i la salinitat dels oceans La importància de la missió és doble ja que d’una banda permetrà fer mesures regulars i uniformement distribuïdes de la humitat del sòl i de la salinitat de l’oceà cal tenir present que en algunes zones de l’oceà encara no s’hi ha mesurat mai la salinitat, i de l’altra es provaran noves tecnologies d’observació de la Terra