Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
La Xina llança el primer satèl·lit quàntic
Des del Centre de Llançament de Satèllits de Jiuquan, al desert de Gobi, la Xina llança un coet que transporta el primer satèllit quàntic de la història, el quantum science satellite QUESS, que, en desprendre’s de la nau, orbitarà al voltant de la Terra El QUESS és un satèllit experimental, destinat al desenvolupament de sistemes de comunicació basats en la física quàntica En cas d’èxit, permetria dissenyar comunicacions invulnerables als atacs i les interferències La idea original del satèllit va ser del físic austríac Anton Zeilinger, de la Universitat de Viena, que el 2001 va…
Posada en òrbita del satèl·lit artificial Explorer
Els Estats Units posen en òrbita el seu primer satèllit artificial, l’Explorer
Llançament a l’espai del satèl·lit artificial Sputnik 1
L’URSS llança a l’espai el satèllit artificial Sputnik 1
La Xina llança el darrer satèl·lit d’un GPS propi
La Xina llança un coet Llarga Marxa amb el darrer dels 35 satèllits Beidou Un cop en òrbita, el satèllit completarà un sistema de posicionament global independent del GPS nord-americà, el Galileo europeu i el GLONASS rus
Aprovació de la creació de Vilanova: una ciutat satèl·lit a 18 km de València
S’aprova la creació d’una ciutat satèllit a 18 km de València Vilanova
geoestacionari | geoestacionària
© Fototeca.cat
Astronàutica
Dit d’un satèl·lit geosincrònic d’òrbita circular, equatorial i directa (recorreguda en el mateix sentit de gir que el de la Terra).
Un satèllit geoestacionari es manté, doncs, en una posició immòbil sobre la zona terrestre en què ha estat situat L’altitud d’una òrbita geoestacionària és d’uns 35 800 km
Europa
© Fototeca.cat
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter que es mou a una distància de la superfície de Júpiter de 670 800 km seguint una òrbita circular i essent el seu període de revolució de 3,5 dies.
Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2 830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de ratlles i bandes que es creuen…
Caront
Astronomia
Satèl·lit de Plutó.
Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol cos rígid Aquest tipus de moviment no es…
Soil Moisture and Ocean Salinity
© ESA / AOES Medialab
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) destinada a l’observació de la humitat del sòl i de la salinitat dels oceans.
El llançament del satèllit es féu el 2 de novembre de 2009 amb l’objectiu de mesurar, per primera vegada, la humitat del sòl i la salinitat dels oceans La importància de la missió és doble ja que d’una banda permetrà fer mesures regulars i uniformement distribuïdes de la humitat del sòl i de la salinitat de l’oceà cal tenir present que en algunes zones de l’oceà encara no s’hi ha mesurat mai la salinitat, i de l’altra es provaran noves tecnologies d’observació de la Terra
Pan
© NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute
Astronomia
Satèl·lit de Saturn, el més intern dels coneguts.
Fou descobert per Mark Showalter el 1990 a partir de fotografies preses per la sonda Voyager La seva distància mitjana al centre del planeta és de 133583 km i el seu diàmetre, de tan sols 20 km Al març del 2017 la sonda Cassini-Huygens envia les primeres imatges en les quals s'apreciava amb precisió la forma de Pan