Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
càmfora

Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot celluloide, laques i…
cascall

Cascall ( Papaver Somniferum )
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija robusta, fistulosa, poc ramificada, de 50 a 100 cm, amb grans fulles amplexicaules, glauques, lobulades i ondulades, i flors grosses, de pètals de colors de rosa, blaus o violacis, amb l’ungla negrosa.
El fruit, anomenat també cascall , és una càpsula globulosa, coronada d’un ample disc sota el qual s’obren els porus, per on surten les llavors, que són molt nombroses de 25 000 a 30 000 Originària de l’Àsia Menor, també es conreada des de la regió mediterrània fins a la Xina, amb un centre particularment important a l’Índia vores del Ganges, altiplà de Malwa Als Països Catalans, hom la conrea com a planta ornamental sobretot les varietats dobles i també és subspontània Cap a França i Europa Central és conreada per les llavors, oleaginoses, de les quals és extret un oli emprat com a…
camamilla

Capítols secs de camamilla preparats per a infusions
© Corel / Fototeca.cat
Alimentació
Farmàcia
Infusió feta amb flors de camamilla que hom usa com a antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió.
Una espècie amenaçada: el tabac gros
Mata d’ Atropa baetica en el seu hàbitat Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre Les localitats d’ Atropa baetica al massís del Port, única referència fins ara als Països Catalans, representen la presència més septentrional i oriental d’un tàxon propi de les muntanyes Bètiques i Subbètiques i de l’Aties mitjà i el Rift, al Marroc El fet de trobar-se a l’extrem de la seva àrea de distribució i molt allunyada d’on es concentren la major part de les poblacions si es deixen de banda algunes localitats no sempre prou ben aclarides del sud-oest del Sistema Ibèric confereix a aquesta planta un…
El tabac com a droga
El tabac arriba a convertir-se per a les persones fumadores en un fet inherent a llurs activitats quotidianes, com ho poden ésser menjar o beure La persona habituada té la necessitat de fumar per tal de sentir-se bé i ho fa sense plantejar-se els motius que l’impulsen a fer-ho L’única cosa que sap és que, si no fuma, no se sent bé Aquest tipus de comportament del fumador respecte al tabac és el mateix que segueix qualsevol toxicòman respecte a la seva droga Per això, hom pot considerar el tabac com una droga i el tabaquisme com una toxicomania No totes les toxicomanies són iguals, perquè els…
L’origen d’altres plantes útils
L’interès de l’home en les plantes ha estat ben divers En els mapes 24 i 25 s’han indicat els orígens geogràfics d’algunes de les principals plantes alimentàries i medicinals, respectivament Hi ha, però, una munió d’altres plantes que no es poden incloure en cap d’aquests dos blocs, i que són de màxima rellevància a causa dels usos que se’n fan Aquest mapa representa l’origen geogràfic d’una selecció del conjunt d’altres plantes útils Les qualitats estètiques de les plantes coloració, forma, textura han fet que tinguin un ús ornamental des de temps antics Entre les plantes ornamentals de flor…
llei de Baruch
Teoria, propugnada pel metge nord-americà Simon Baruch (1840-1921), segons la qual l’aigua té un efecte sedant quan la seva temperatura coincideix amb la de la pell, i un efecte estimulant quan és més alta o més baixa.
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
Interrupció voluntària de l’embaràs
Definició És anomenada interrupció voluntària de l’embaràs , avortament induït o provocat , l’aplicació de diversos mètodes per a evitar el desenvolupament complet d’un embaràs i el consegüent naixement d’un fill, després que s’ha produït la fecundació i implantació de la cèllula ou a l’úter de la dona Indicacions La interrupció voluntària de l’embaràs es planteja fonamentalment en dues situacions l’embaràs no desitjat i l’embaràs que pot originar greus trastorns a la dona o el futur fill L’embaràs no desitjat es pot produir com a resultat d’una relació sexual en què no s’hagin emprat mètodes…
color

Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…