Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
esquerda de dessecació

Esquerdes de dessecació a Pucusana, prop de Lima (Perú)
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
hemipelàgic | hemipelàgica
Geologia
Dit del dipòsit sedimentari marí format per l’acumulació d’organismes pelàgics i partícules detrítiques fines.
Relació del sector català de la Conca de l’Ebre amb els sediments pirinencs
La relació genètica entre les successions cenozoiques dels Pirineus i de la Conca de l’Ebre és molt estreta Les successions que actualment es troben a les unitats allòctones pirinenques enllaçaven inicialment, sovint sense solució de continuïtat, amb les que es troben al S dels mantells més meridionals Tots dos conjunts de successions van formar-se a conseqüència d’un mateix procés general l’edificació de l’Orogen Pirinenc Esquema sintètic de les unitats estratigràfiques del Cretaci superior i el Terciari de la part catalana de la Conca de l’Ebre i de les unitats allòctones pirinenques Noteu…
serralades Bètiques
Serralada
Serralades del sud de la península Ibèrica, que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica,…
ciclotema
Geologia
Dipòsit sedimentari, que generalment conté carbó, que es repeteix cíclicament en una sèrie, marcant el ritme de sedimentació.
Els ciclotemes poden ésser originats per una repetició de moviments de subsidència en l’àrea de sedimentació, o d’alçament de les àrees veïnes, o per fenòmens climàtics
xenòlit
Geologia
Enclavament d’origen sedimentari, metamòrfic o igni, que no està relacionat genèticament amb el cos intrusiu en què es troba inclòs.
llei de Walther
Geologia
Principi estratigràfic segons el qual, dins d’un cicle sedimentari, una successió de fàcies que es troba lateralment apareix també en vertical.
Aquest fet s’acompleix sempre que no hi hagi cap ruptura sedimentària major entre les fàcies considerades La llei de Walther és útil en la interpretació sedimentològica de les seqüències d’estrats produïdes per ambients sedimentaris progradants o retrogradants, com per exemple els deltes
Piemont

El llac Major, amb les illes Borromees en primer terme
Paula Funnell (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli; la capital és Torí.
La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…
tempestita
Geologia
Dipòsit sedimentari marí d’aigües somes, que presenta evidències d’haver estat violentament alterat, remogut i resedimentat com a conseqüència d’una tempestat marina o lacustre.
La sedimentació en la conca Catalano-balear
A més dels esdeveniments estructurals abans descrits, l’evolució sedimentària de la regió també fou determinada pels canvis de nivell i de clima que afectaren la mar Mediterrània durant l’Oligocè superior i el Neogen Els dominis catalano-valencià i del golf del Lleó i el bètico-balear tingueren una evolució sedimentària diferent, a causa de les diferències en l’evolució estructural esmentades Evolució de la sedimentació en el golf del Lleó L’evolució sedimentària de la conca catalano-balear, va ésser determinada pels esdeveniments estructurals i pels canvis climàtics i del nivell de la mar…