Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
San Isidro de Albatera
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.
La superfície conreada 900 ha és tota de regadiu cal destacar-ne el conreu del cotó, el farratge i les magranes El principal recurs econòmic, però, és la indústria construcció, estructures metàlliques, calçat Té estació de ferrocarril i està comunicat per autopista El poble 1 383 h agl 2006, sanisidrenses 879 m alt fou un nucli de colonització del municipi d’Albatera, construït en 1953-55 i ocupat per persones provinents de distints llocs d’Espanya i dels pobles expropiats del pantà de Cenajo Albacete L’església parroquial de San Isidro Labrador fou construïda el 1956 Se segregà…
Castell d’Aro

El castell de Castell d’Aro
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom
aqüífer | aqüífera
Biologia
Que conté aigua, com les tiges de les cactàcies, o que en segrega (estoma aqüífer).
el Pilar de la Foradada
Església del Pilar de la Foradada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a 25 km de la costa (punta de la punta de la Foradada
, prop de la ratlla de Castella, Múrcia).
El municipi se segregà d’Oriola el 1986 L’agricultura és un recurs important en l’economia del terme, basada sobretot en el regadiu hortalisses i cítrics El secà, de menor extensió, és destinat principalment a l’ametller S'hi han desenvolupat el sector dels serveis i la construcció, relacionats amb el turisme urbanització de la Torre de la Foradada L’església la Mare de Déu del Pilar, que fou declarada el 1753 ajuda de Sant Miquel de Salines, fou erigida posteriorment en parròquia El terratrèmol del 1829 enderrocà el campanar, el qual, refet poc després, tornà a caure L’església…
Daia Vella
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes, després ducs, de Pinohermoso n…
Universitat Miguel Hernández
Centre d’estudis superiors públic creat l’any 1997 a la ciutat d’Elx.
La seva creació fou molt polèmica, ja que el govern autonòmic segregà les facultats de medicina, biologia i estadística de la Universitat d’Alacant per passar-les a aquesta universitat, malgrat l’oposició del centre alacantí i de gairebé totes les universitats de la resta de l’estat El curs 2005-2006 oferia 36 titulacions distribuïdes en set centres docents l’Escola Politècnica Superior d’Elx, l’Escola Politècnica Superior d’Oriola, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Oriola, la facultat de belles arts, la facultat de ciències socials i jurídiques d’Elx, la facultat de…
Son Real
Possessió rústica, en la major part propietat del Govern de les Illes Balears, prop de Can Picafort, situada al municipi de Santa Margalida, a Mallorca.
Dins els seus límits també hi ha la necròpolis de Son Real , una de les més grans de l’illa El 1991 el Parlament de les Illes Balears declarà la zona Àrea Natural d’Especial Interès pels seus valors naturals, etnològics i arqueològics Originalment la seva extensió superava les 1000 hectàrees, després se’n segregà la propietat contigua des Ravellar a l’Est El 2002 el Govern Balear adquirí la major part de la finca 379,5 ha amb els fons recaptats amb l’ecotaxa, un impost sobre el turisme La part de propietat pública correspon amb les edificacions de la possessió, i les zones de…
Salelles
Exterior de l’església parroquial de Sant Esteve de Salelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la plana, al SE de Perpinyà, entre la Fossella (petit curs d’aigua que el separa de Cabestany), al N, i el Rard, al S.
Una gran part del terme és coberta de vinya, que constitueix la principal font de riquesa 309 ha, 247 de les quals destinades a l’elaboració de vi dolç de qualitat superior hi ha un important celler cooperatiu 30 000 hl de capacitat Els arbres fruiters 67 ha d’albercoquers, 21 de presseguers, 2 de pomeres i 1 de pereres, i les hortalisses 36 ha completen la producció agrícola Hi ha una fàbrica d’embotits i la seu d’una de les empreses més importants de construcció de la Catalunya del Nord El poble 2 273 h agl 1982 15 m alt és situat a poca distància a l’esquerra del Rard, al voltant de la…
ducat de Girona
Història
Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós al gener del 1351 i concedits al seu primogènit, l’infant Joan.
Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per…
Amapá
Divisió administrativa
Estat del Brasil.
La capital és Macapá Situat a la regió del Nord, entre la Guaiana Francesa i l’estuari de l’Amazones, és accidentat al NW per la serra de Tumucumaque, prolongació oriental del massís de les Guaianes la resta és una gran planícia, amb una elevació central, la serra do Navío, en la qual el 1946 foren descoberts importants jaciments de manganès La costa, estesa entre el riu Oiapoque fronterer amb la Guaiana Francesa i el canal do Norte a l’estuari de l’Amazones, és molt pantanosa el Jari, afluent de l’Amazones, fronterer amb l’estat de Pará, és l’altra conca important que drena el territori El…