Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
orella de fadrí
Agronomia
Desigualtat en un sembrat que és molt bo per les vores i no ho és per enmig.
veral
Extensió de sembrat que es distingeix dels altres trossos perquè és més alt o més ben espigat.
ermini
ermini
Heràldica
Folre consistent en un camper d’argent sembrat de cues d’ermini
de sable, sens nombre determinat.
crestall
Agronomia
Munt de terra que limita lateralment dos solcs de sembrat o de regadiu, o dues taules d’hort.
factors del rendiment
Agronomia
Parts d’una planta que contribueixen directament al seu rendiment, es caracteritzen per compondre’s seqüencialment al llarg del temps.
La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix una certa plasticitat entre els factors del rendiment Així, un…
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…
clar
En una processó, en un escrit, en un sembrat, etc, lloc on alguna d’aquestes coses és interrompuda, on apareixen buits.
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres, com és ara…
acoblat | aclobada
Heràldica
Dit dels fusos, losanges, malles, etc, quan les puntes de llurs flancs es toquen, però són en nombre que no formen un sembrat.
clapa
Biologia
En una placa de cultiu, o placa de Petri, petita extensió on no hi ha hagut creixement del microorganisme que s’hi ha sembrat a causa de la proliferació d’un bacteriòfag
.