Resultats de la cerca

Fou constituïda el 1978 durant el I Colloqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord, celebrat a Urbana Illinois La seva finalitat principal és la de promoure el coneixement de la cultura catalana a l’Amèrica del Nord Això implica la tasca d’estendre l’ensenyament de la cultura catalana al major nombre possible d’institucions docents nord-americanes La seva fundació fou promoguda principalment per Josep Roca i Pons i Albert Porqueras i Mayo, els quals en foren respectivament el primer president i el primer vicepresident Després del colloqui d’Urbana Illinois, la North American Catalan Society…

En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris , ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom inventà nous…

Nasqué oficialment a Cambridge el 1973, però els seus orígens remunten al 1968, arran de la celebració a Estrasburg d’un colloqui sobre ligüística catalana A causa de la conjuntura política, no fou legalitzada a l’Estat espanyol, sinó que té la seu teòrica a Amsterdam i fou reconeguda de bon començament per la reina d’Holanda N'han estat presidents Antoni M Badia i Margarit 1973-76, Germà Colon 1976-82 i Arthur Terry a partir de l’octubre del 1982 La seva activitat més important ha estat l’organització de colloquis internacionals sobre llengua i literatura catalanes, que s’han reunit a…

Fou instituït el 1975, amb la regularització de les reunions dels caps d’estat i de govern dels estats membres de la Unió Europea en el Consell Europeu, que fins aleshores tenien un caràcter informal Fins el 2009, fou un càrrec rotatori i semestral, ocupat pel primer ministre o president de l’estat membre en què requeia la presidència Les seves atribucions es limitaven a preparar les reunions del Consell Europeu i a representar-lo davant del Parlament Europeu El Tractat de Reforma de la Unió Europea  dotà la presidència del Consell Europeu d’un perfil més elevat el càrrec…

Se’n distingeixen tres èpoques 1950-75, 1976-85 i 1987 fins a l’actualitat La primera època correspon a la investigació local i comarcal sota el franquisme en què es tractaren aspectes ideològics i econòmics de fet, la primera publicació, l’any 1950, és l’única que hi havia, a banda de petits treballs publicats aïlladament La segona etapa estigué marcada per una nova visió, una voluntat i una necessitat intenses d’investigar matèries com la història, la didàctica i altres ciències dins l’àmbit local i comarcal El 1985, amb la configuració del Patronat dels Museus Municipals de Sabadell i l’…

L’1 de juliol, Àustria va assumir la presidència semestral de la Unió Europea D’entre les prioritats de la presidència va destacar la seguretat i la lluita contra la immigració illegal Lògicament, aquesta presidència va donar més projecció internacional al canceller, Sebastian Kurz, que va assumir el rol de pont entre els estats de l’Europa central contraris a les polítiques migratòries de la UE Hongria, Polònia i Txèquia i la resta de la UE, particularment Alemanya Kurz, que encapçala un govern de coalició entre el conservador Partit Popular i el dretà, euroescèptic i populista…

Lituània va liderar durant la presidència semestral de la UE una cimera entre l’Europa dels 28 i tres estats que fins el 1991 eren repúbliques soviètiques © Presidència de la República de Lituània / Dz G Barysaité Lituània va assumir al segon semestre del 2013 la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, fet que va suposar una oportunitat magnífica per a la promoció de la diplomàcia lituana Un dels principals objectius d’aquesta presidència va ser la signatura de tractats d’associació de la UE amb tres antigues repúbliques soviètiques Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia…

Fou creada a Barcelona el 30 de juliol de 1983 amb els objectius d’estudiar, investigar i promoure, amb criteri científic i rigor històric i metodològic, la genealogia, l’heràldica i altres disciplines afins Inicialment amb el nom de Societat de Genealogia, Heràldica i Sigillografia , anà afegint noves disciplines, com ara la vexillologia 1991 i la nobiliària 2003 El seu fundador i primer president fins el 2007 fou Armand de Fluvià i Escorsa, succeït breument per Ramon Rovira i Tobella Des del mateix 2007, n’és president Juanjo Cortés i García Al llarg de la seva trajectòria, ha canviat de…

S’edita amb el suport de l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert fundació pública de la Diputació Provincial d’Alacant i el Servei Tècnic de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant Ha tingut una periodicitat irregular anual o semestral El darrer número publicat fou el volum 16, corresponent a l’any 1999 Té un contingut molt divers, en què predominen els treballs de caràcter historiogràfic, encara que en molts números incorpora aportacions que aborden problemàtiques mediambientals, socioeconòmiques, artístiques, culturals o geogràfiques La temàtica guarda relació, en…

Dirigida per Ramon Grau, nasqué el 1995 amb l’objectiu d’esdevenir el nou òrgan d’expressió periòdica de l’IMH La revista consta d’una primera part monogràfica dedicada a estats de la qüestió, articles d’aportació i documents sobre algun aspecte de la història barcelonina una segona part formada per articles d’investigació diversos, i una tercera part amb informació bibliogràfica sobre la producció històrica que té Barcelona com a subjecte d’estudi El número 1 1995 fa un recorregut historiogràfic sobre la trajectòria de l’IMH des dels precedents al s XVIII fins al 1995 amb articles de R Grau…