Resultats de la cerca
Es mostren 396 resultats
microxip d’ADN
Bioquímica
Disposició ordenada de mostres d’ADN sobre un suport sòlid.
Permet l’anàlisi simultània i automatitzada d’un gran nombre de mostres S'utilitza per a identificar seqüències, per a detectar mutacions i per a determinar el nivell d’expressió dels gens
imatge congelada
Imatge que es manté fixa en la pantalla durant un temps determinat.
Cosa que s’aconsegueix per mitjans electromecànics o per emmagatzemament en memòries digitals Els aparells de televisió que empren aquesta segona tècnica, també permeten fer efectes estroboscòpics presentant seqüències d’imatges congelades
ortòleg | ortòloga
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que procedeix d’una seqüència ancestral a partir de la qual ha divergit en paral·lel al procés d’especiació que ha afectat el seu llinatge.
Els gens ortòlegs acostumen a conservar la mateixa funció Les seqüències ortòlogues proporcionen una informació molt útil per als estudis taxonòmics i filogenètics, atès que el seu patró de divergència permet traçar les relacions filogenètiques entre organismes
olistostroma
Geologia
Dipòsit sedimentari constituït per una massa caòtica de materials tals com blocs de pedra, olistòlits, graves o sorres immergits en una matriu fangosa, que s’ha acumulat com una massa semifluida per efecte d’un esllavissament gravitatori submarí.
L’estructura interna és totalment desorganitzada, o pot presentar-se amb estructures convolucionades i fracturades per petites falles El conjunt sedimentari, de forma lenticular, resta intercalat dins les seqüències ben estratificades El terme fou introduït el 1955
politipisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de certs minerals de disposar-se en capes alternants amb estructura cristal·lina diferent o en posició diferent.
L’apilament de les capes amb diferent estructura o posició forma seqüències repetitives o periòdiques per exemple, ABABAB, AAABAAAB, etc El politipisme és un tipus de polimorfisme comú en els minerals del grup de les miques i en alguns sulfurs
seqüència deposicional
Geologia
Conjunt d’estrats relacionats genèticament i dipositats més o menys concordantment, que és limitat al sostre i a la base per discordances o per superfícies correlatives a aquestes discordances.
Cada seqüència deposicional s’associa a un canvi relatiu del nivell de la mar, que oscilla entre 0,5 i 5 Ma Les seqüències deposicionals constitueixen la unitat bàsica en l’estratigrafia sísmica i tenen valor cronoestratigràfic quan reflecteixen cicles globals
polifonemàtic | polifonemàtica
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt o la seqüència fonemàtica formada per dos o més elements susceptibles de comparèixer separadament en un altre context.
La qualificació de polifonemàtica o monofonemàtica d’una seqüència depèn sovint de criteris teòrics adoptats d’antuvi En català, per exemple és possible de considerar, en seqüències de tipus qua- , dos o bé tres fonemes, respectivament, kw-á i k-w-á
Raül Contel i Ferreres
Cinematografia
Director cinematogràfic.
És autor de nombrosos curtmetratges Cos trencat , 1980 Seqüències d’un grup , 1981 Amort , 1982 Boig film , 1985 Allèrgic film , 1986, etc i dels llargmetratges L’home ronyó 1983, Crits sords 1983, premi de la Generalitat de Catalunya i Gent de fang 1987
llei de Walther
Geologia
Principi estratigràfic segons el qual, dins d’un cicle sedimentari, una successió de fàcies que es troba lateralment apareix també en vertical.
Aquest fet s’acompleix sempre que no hi hagi cap ruptura sedimentària major entre les fàcies considerades La llei de Walther és útil en la interpretació sedimentològica de les seqüències d’estrats produïdes per ambients sedimentaris progradants o retrogradants, com per exemple els deltes
Jordi Nogueras i Serret
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock Començà en el cinema amb Blue Gin 1987, Santiago Lapeira, però el seu descobriment fou gràcies a la música d’ Estació Central 1988, Josep Anton Salgot, que fins i tot fou editada en disc El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt o què i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl 1991, Francesc Casanova, ell en feu la banda sonora L’any següent…