Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
enverinament
Intoxicació produïda pel verí que injecten en mossegar o picar diferents animals (serps, escorpins, aranyes, abelles, etc).
Per a contrarestar l’efecte de l’enverinament hom empra antídots, el més corrent dels quals és el sèrum antiofídic
immunosupressor
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs immunosupressors, emprats en trasplantació d’òrgans i en els desordres de tipus autoimmunològics i isoimmunològics.
Són classificats en específics i no específics sèrum antilimfocitari, antimetabòlits metotrexat, 6-mercaptopurina, azatioprina, agents alquilants ciclofosfamida, clorambucil i glucocorticoides
test de Nelson
Patologia humana
Prova biològica per a la diagnosi de la sífilis.
És una reacció antigen-anticòs que és duta a terme amb el sèrum dels malalts de sífilis i amb Treponemes vius, cultivats en teixits orgànics
infiltració
Patologia humana
Acumulació en un teixit, en particular el teixit conjuntiu, d’alguna substància o estructura cel·lular que li és estranya.
Pot tractar-se de líquids sèrum, sang, pus, solució anestèsica, gasos gangrena gasosa o elements cellulars metàstasi cancerosa Un cas particularment interessant és el de la infiltració inflamatòria inflamació
sensibilització
Biologia
Procés de fer sensible una cèl·lula a l’acció d’un complement per subjecció d’aquesta a l’acció d’un amboceptor específic.
La sensibilització és activa si resulta de la injecció directa d’un antigen, i passiva si resulta de la injecció de sèrum d’un animal sensibilitzat a un animal normal
reacció de Weltmann
Prova per a la diagnosi de les afeccions hepàtiques i biliars, actualment obsoleta, basada en la coagulabilitat a la calor de les proteïnes sèriques molt diluïdes.
El sèrum dels individus sans es coagula en els sis primers tubs en condicions patològiques es pot coagular de l’I al V Weltmann escurçat o del VII a l’XI Weltmann allargat
antiestreptolisina
Immunologia
Anticòs que s’oposa a l’acció de l’estreptolisina O, antigen hemolític produït per l’estreptococ β hemolític del grup A.
L’antiestreptolisina inhibeix els efectes hemolítics de l’estreptolisina però no determina immunització per a noves infeccions estreptocòcciques Un títol alt d’antiestreptolisines en el sèrum suggereix infeccions recents o repetides per estreptococs productors d’estreptolisines
coàgul sanguini
Biologia
Massa vermellosa de consistència friable, integrada pels elements sanguinis aglutinats pel procés de coagulació.
És constituït per un reticle de sustentació format per una xarxa de fibrina que engloba els eritròcits, els leucòcits i les plaquetes Sofreix un procés de retracció gràcies a un enzim, secretat per les plaquetes, procés indispensable per a l’alliberament natural del sèrum
prova de l’embaràs
Prova immunològica per a detectar la presència de l’hormona gonadotropina coriònica (HGC) en l’orina de la dona embarassada.
Com a reactiu hom usa eritròcits o partícules de làtex, recoberts d’HGC i aglutinats amb un sèrum específic L’addició d’orina o de plasma que contingui l’HGC inhibeix aquesta aglutinació la manca d’aglutinació confirma la diagnosi En general, és un test de gran fiabilitat
proteïna de Bence-Jones
Patologia humana
Albumosa, amb un pes molecular de 25.000 unitats, que correspon a un dímer de les cadenes lleugeres de les immunoglobulines (λ2 o κ2).
Descrita per l’uròleg britànic Henry Bence-Jones 1814-1873, n'hi ha en petita quantitat a l’orina normal i al sèrum Augmenta notablement a l’orina en certes malalties mieloma, macroglobulinèmia, amiloïdosi, carcinosis òssies, leucèmia Mitjançant la reacció anomenada de Bence-Jones, aquesta proteïna es pot posar de manifest