Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
sincel·le
Història
En l’imperi Bizantí, títol, creat per l’emperador Lleó VI, que designava la persona de confiança o el presumpte successor d’un patriarca o d’un bisbe.
En particular, el sincelle del patriarca de Constantinoble formava part de la jerarquia civil i servia d’enllaç entre el basileu i el patriarca
picota
Història del dret
Monument arquitectònic que era signe de jurisdicció penal i s’alçava a l’entrada de les poblacions, assenyalant el lloc on es feien les execucions.
Servia també per a penjar-hi els cossos dels criminals o llurs caps i per a lligar-los-hi exposant-los a la vergonya pública
carboncle
Heràldica
Figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d’un anellet abismat.
Té el seu origen, probablement, en una guarnició de ferro que servia per a reforçar els escuts, interpretada posteriorment com un carboncle que desprèn raigs
figueral
Agronomia
Parcel·la d’una explotació agrària, tradicional a les Balears, plena de figueres de moro, destinades bàsicament a l’alimentació del bestiar porcí.
El figueral és sempre annex a les cases, prop de les solls, i també és emprat per a criar-hi aviram antigament servia d’excusat A Eivissa s’anomena tanca
Julián de Loba
Cristianisme
Cardenal de Benet XIII.
El 1416, essent prior de Daroca, servia ja el papa Luna, el qual el creà cardenal i bisbe i li assignà el títol de la diòcesi suburbicària d’Òstia 1422
enòcoa
Arqueologia
Gerra utilitzada en el món grec antic, amb una gran diversitat de formes, sovint amb la boca trilobulada.
Servia per a extreure el vi del crater i servir-lo a les copes escifs o kýlix El seu nom oinós , vi, i Khéo , vessar fa una allusió directa a la seva funció
nus
Heràldica
Classe de distintiu, o badge, emprat per les grans famílies angleses, format per cordes entrellaçades d’una determinada manera i al qual hom fermava el nom de la família (Nus de Lacy, nus de Bawen, etc).
Com en els altres badges , el nus servia per a marcar les coses propietat de la família o els vestits dels seus servidors A manera de moble, hom n'emprava també sovint a les armeries
Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona
Empresa dedicada al transport de viatgers en diligència, creada a Barcelona el 1840 per Ignasi Girona i Targa i el seu fill, Manuel Girona i Agrafel; posteriorment fou controlada per la firma Girona Germans, Clavé i Companyia.
Servia les comunicacions entre Barcelona i València i altres recorreguts interiors del Principat La mateixa empresa intervingué en la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona, que substituí gradualment les línies de diligències
dolium
Història
Gran dipòsit de forma esfèrica, de terrissa, usat normalment al món romà per a posar-hi el vi nou, abans de passar-lo a les àmfores, recipient definitiu i de transport.
També servia per a emmagatzemar gra, oli i vinagre Normalment atenyien dos metres d’alçària i un metre i mig de diàmetre màxim A la part externa de vegades hi havia esgrafiat un text indicant-ne la capacitat
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre