Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Òrganon
Història
Nom amb què és conegut, a partir dels comentaristes neoplatònics del segle VI, el conjunt de l’obra lògica d’Aristòtil.
El nom li fou donat pel fet que Aristòtil considerava la lògica com a instrument òrganon per al recte procediment científic Comprèn les Categories o Predicaments , els dos llibres Sobre la interpretació entorn dels judicis, els Primers analítics dos llibres sobre el sillogisme, els Segons analítics o Analítics posteriors dos llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a la ciència, els Tòpics vuit llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a una conclusió probable i les Refutacions sofístiques novè llibre dels Tòpics , sobre els sillogismes que…
entimema
Lògica
Sil·logisme en què una de les premisses és sobreentesa.
Només consta, doncs, de dues proposicions, l’antecedent i el consegüent
aporema
Lògica
Sil·logisme dubitatiu que demostra el valor igual de dos raonaments contraris.
figura
figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…
epiquerema
Lògica
Sil·logisme en què les premisses o una premissa van acompanyades de proves.