Resultats de la cerca

Després d’estudiar medicina a la Universitat d’Iowa, estudià cant a Nova York i a Europa El 1965 guanyà el concurs internacional de Munic i el 1966 el concurs Čajkovskij de Moscou Fou contractat per les òperes de Berlín i Roma i, a la tornada als EUA, debutà el 1976 al Metropolitan de Nova York Des del 1972 manté una estreta relació amb el Festival de Bayreuth, on triomfà amb els grans personatges wagnerians, especialment Amfortas, a Parsifal , i L’holandès errant , títol que ha cantat en tots els grans teatres del món Al Liceu ha cantat diverses òperes de Wagner i Verdi, i el 2012 aquesta…

Autor del Retaule de Sant Bertí per a l’abadia de Saint-Omer 1459, conservat fragmentàriament als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín i a la National Gallery de Londres, obra on és palesa una forta influència flamenca Com a miniaturista féu les Grandes Chroniques de Saint-Denis Biblioteca de Leningrad i el Pontifical de Sens Bibliothèque Royale Albert I, Brusselles

Fou calculador del Nautical Almanac Office 1857-77 i superintendent d’aquesta mateixa publicació fins el 1897 Simultàniament, ocupà el mateix càrrec a l' American Ephemeris , fou professor d’astronomia a la Universitat John Hopkins de Baltimore i des del 1874 fou editor de l' American Journal of Mathematics Es dedicà molt especialment a l’astronomia de posició, i els seus estudis dels moviments dels quatre primers planetes del sistema solar constituïren un model per a tots els treballs posteriors Estudià el moviment del periheli de Mercuri i en fixà el valor

És autor de les sèries de gran èxit The Wire , Generation Kill i Treme , entre d’altres Abans de dedicar-se a la producció audiovisual, treballà dotze anys com a periodista al diari Baltimore Sun

Estudià a París amb Nadia Boulanger S'inicià també com a pianista, però aviat se centrà en la direcció coral Director musical de la King's School, posteriorment passà a la universitat de Reading, on fou fundador i director 1966-72 del Reading Bach Choir Posteriorment fou director assistent del Philarmonia Chorus 19750-80, una de les institucions corals més importants de la Gran Bretanya , i posteriorment passà a l' Orfeó Català , que dirigí de 1983 a 1988 Des de la seva fundació 1986 fou director musical de la Hereford Summer School, i en tornar de Barcelona s’incorporà com a professor a la…

Participà als Jocs Olímpics d’Hivern de Nagano 1988 L’any 2002 guanyà dues medalles d’Or als Jocs Olímpics de Salt Lake City en les modalitats de salt llarg i normal, medalles que tornà a guanyar als Jocs de Vancouver 2010 També ha guanyat la medalla de d’or en salt llarg i d’argent en salt normal als Campionats del Món de Sapporo 2007 i de bronze en salt normal als de Liberec 2009

Féu estudis sobre la renda nacional, el creixement, l’estadística i els progressos en l’aparell teòric salaris, capital, utilitats i interès És autor d' Economic Growth and Structure 1965, Economic Growth of Nations Total Output and Production Structure 1971 i Population Capital and Growth 1974 El 1971 rebé el premi Nobel d’economia