Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Pere de Castellnou
Cristianisme
Bisbe de Girona (1254-79).
Era fill de Guillem V, vescomte de Castellnou Canonge de Girona 1239, fou elegit bisbe pel capítol el 1254 Celebrà diversos sínodes 1256, 1261, 1274 Tingué una actitud liberal respecte als jueus el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l’absolució El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans
Erich Mendelsohn
Arquitectura
Arquitecte prussià.
Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art
Richard Tucker

Richard Tucker, tenor
© Fototeca.cat
Música
Tenor jueu nord-americà.
Es formà com a cantaire de sinagoga, i no es dedicà a l’òpera fins el 1942 Debutà al Metropolitan de Nova York amb La Gioconda 1945, i fou titular d’aquest teatre des d’aleshores El 1947 es presentà a Itàlia, i actuà en diversos països a Barcelona el 1965, el 1966 i el 1974 Duia en repertori Verdi, Gounod, Bizet, Giordano, etc, i s’especialitzà en el paper d’Eleazar de La juive , de Halévy, que cantà per darrer cop a Barcelona desembre del 1974
Blanquina Marc i Almenara
Història
Judaisme
Judaïtzant.
De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici El matrimoni continuà les pràctiques jueves —tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada— Morí de pesta, amb una filla seva El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella Mare del filòsof Joan Lluís Vives, aquest l’alludí afectuosament en la seva…
Miriam Gideon
Música
Compositora i professora nord-americana.
Nascuda en el si d’una família jueva culta, rebé la seva primera formació musical del seu oncle Henry Gideon, organista i director de cor en una sinagoga de Boston Graduada en composició i musicologia per les universitats de Columbia i Boston, es doctorà al Jewish Theological Seminary of America, on fou deixeble de R Sessions i L Saminski Fou professora de diferents universitats, com ara la City University de Nova York El 1975 fou escollida membre de l’American Academy and Institute of Arts and Letters En el catàleg de la seva obra figuren obres vocals, simfòniques, de cambra i…
Herman David Koppel
Música
Compositor i pianista danès d’origen polonès.
De família jueva, entrà en contacte amb la música a la sinagoga La seva primera professora de piano fou Augusta Jürgensen El 1926 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, orquestració, orgue i piano A través d’un amic seu, B Christensen, organista i compositor, conegué el jazz El seu talent cridà l’atenció del director del conservatori, el compositor Carl Nielsen, amb el qual establí una sòlida amistat Amb el temps Koppel esdevingué un dels intèrprets més reputats de la música per a piano de Nielsen La seva música, que delata una clara influència de la música…
Felix Werder
Música
Compositor alemany naturalitzat australià.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, cantor i compositor en una sinagoga berlinesa El 1935, amb el partit nacionalsocialista al poder, la família Werder abandonà Alemanya i s’installà temporalment a Anglaterra El 1940 es traslladaren a Austràlia, on durant quatre anys estigueren internats en un camp de concentració com a presoners de guerra Fou durant aquest temps que compongué les primeres obres El 1955 l’Orquestra Simfònica de Sydney estrenà la seva obra orquestral Balletomania Considerat un dels màxims representants de l’avantguarda musical australiana, exercí la…
bisbat d’Elx
Cristianisme
Bisbat
Història
Territori eclesiàstic que comprenia la major part de l’actual diòcesi d’Oriola-Alacant.
Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle…
art mudèjar
art mudèjar La torre de la catedral de Terol
© Fototeca.cat
Art
Art, principalment arquitectònic, desenvolupat del segle XII al XVI i que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab.
Originàriament fou conreat pels hispanomusulmans que habitaren territori cristià, però els historiadors de l’art han inclòs dins l’art mudèjar realitzacions de cristians i de jueus que empraren aquest mateix llenguatge estilístic Les construccions mudèjars tenen elements de l’art califal, així com del romànic i del gòtic Entre les realitzacions més antigues cal esmentar les esglésies de Sahagún, de Santa María la Antigua, a Villalpando, i de San Martín i San Andrés, a Cuéllar, dels segles XII-XIV, fetes de maó, d’aspecte pesant i voluminós i caracteritzades per grossos murs i per…
yeixivà
Religió
Escola rabínica dedicada als estudis avançats del Talmud i, secundàriament, als d'altres textos sagrats i legals.
Hom hi distingeix una primera etapa dominada per les acadèmies de l’anomenada època gaonítica segles VI-XIII, regides pels mestres i els caps gaons de les acadèmies de Jerusalem des del 1127, al Caire i les babilòniques de Sura i de Pumbedita Amb la dispersió subsegüent del poble jueu, s’inicià una segona etapa, en què les yeixivàs s’associaren estretament a la sinagoga i, amb aquesta, es constituïren en el centre de la comunitat jueva de cada localitat Tot i que a Europa, entre els sefardites, hi hagué importants escoles a la península Ibèrica Barcelona, Toledo, Lucena, després…