Resultats de la cerca
Es mostren 1353 resultats
canelobre
Canelobre de ferro forjat, força singular per les figuracions i símbols que succeeixen al perímetre de la seva corona (Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos o més braços, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.
N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó català és, per…
actor | actora
Diplomàtica i altres branques
Persona jurídica, singular o col·lectiva, que atorga un document.
vas d’elecció
Cristianisme
Subjecte triat especialment per Déu per a un ministeri singular.
És aplicat per antonomàsia a l’apòstol Pau
deixa
Dret
Donació singular de drets o coses, ordenada en disposició testamentària.
impersonal
Gramàtica
Dit del verb o dels temps verbals usats sense referència a cap subjecte.
Són conjugats només en la tercera persona del singular o del plural i donen lloc a diverses proposicions, també impersonals Les unipersonals , que expressen fenòmens naturals, són les més impersonals i hom les construeix amb verbs defectius, conjugats només en tercera persona del singular plou, neva, trona, llampega Les formals són construïdes també en tercera persona del singular, però amb verbs normalment no impersonals que solen indicar vagament existència o presència hi ha molta gent fa fred fa molts anys Les eventuals són proposicions en les…
punt asimptòtic
Matemàtiques
Punt singular al qual tendeix una corba donada sense mai abastar-lo.
universal
Lògica
Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe (tots els S són P).
Bé que generalment el judici universal és plural, tanmateix pot adoptar la forma singular en referir-se, per exemple, a un gènere o a una espècie en aquest cas hom parla de judici genèric singular
col·lectiu
Gramàtica
Dit d’un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d’individus.
Hom diu que un terme en plural o diversos termes reunits és pres en sentit collectiu i no distributiu quan és subjecte d’una proposició indivisa indivís
quantitatiu | quantitativa
Gramàtica
Dit de l’adjectiu, pronom o adverbi que expressa quantitat sense precisar-la.
En català són quant, molt, tant, poc de dues terminacions, tant al singular com al plural bastant, gaire d’una terminació per al singular i una per al plural més, menys, massa, força, que, gens, prou invariables Tots ells, emprats com a adjectius, llevat de massa, força i que , poden ésser usats també seguits de la preposició de
indefinit | indefinida
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al de definit i aplicat sobretot a l’article, als adjectius i als pronoms, als quals confereix una significació d’indeterminació o de vaguetat.
L' article indefinit un, una, uns, unes , que molts gramàtics inclouen més aviat dins les formes adjectivals o pronominals, pot revestir matisos especials de significació, com és ara el de qualitat principal o característica és un gandul/és gandul , el d’allusió emfàtica a qualitats conegudes d’una cosa o persona caldria un Einstein per a resoldre aquest problema ha travessat tot un Pirineu , el d’aproximació quantitativa eren uns cinquanta a menjar i el de substitució emfàtica de l’article definit un home honrat no ho faria, això Entre els adjectius indefinits , alguns són invariables…