Resultats de la cerca

Els seus assaigs sobre la “saudade"— Siñificado metafísico da saudade 1951, Pra unha filosofía da saudade 1953 i A saudade en Rosalía 1952— són fonamentals per a la comprensió de la peculiaritat cultural galaicoportuguesa A Olladas no futuro 1974 recull els seus treballs de tema polític o de crítica literària A linguaxe e as línguas 1967 és un estudi revelador de la situació sociolingüística del gallec

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Manuel Castellet, inaugura a Perpinyà la primera delegació d’aquest organisme fora del Principat El nou centre ha estat possible gràcies a un conveni amb la Universitat de Perpinyà, la primera universitat francesa que reconeix oficialment l’IEC com a acadèmia de la llengua Un dels primers objectius de la delegació és fer una enquesta sociolingüística de la Catalunya del Nord

El projecte lingüístic ha de definir el tractament que el centre farà de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge, el procés que seguirà per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua castellana, les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres i els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la seva realitat sociolingüística tant des del punt de vista global com individual

Catedràtic del Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona i professor de sociolingüista De formació filològica, es doctorà a la Universitat Laval Quebec Fou membre fundador i primer director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona CUSC 1998-2010 Ha estat reconegut pel desenvolupament dels conceptes d’ecologia de les llengües, subsidiarietat lingüística i sostenibilitat lingüística en l’estudi dels efectes de la globalització en la supervivència de les llengües

Professor a la Universitat de Lisboa, es dedicà a les edicions de texts, a la història de la cultura medieval i a la història general de la llengua Edità la Crónica Geral de Espanha de 1344 1951-61 i estudià la llengua dels furs galaicolleonesos de Castelo Rodrigo 1959 En el camp de la dialectologia i de la geografia lingüística cooperà en les enquestes de l’ Atlas lingüístico de la Península Ibérica Publicà diversos treballs sobre àrees lexicals, i s’orientà cap a temes de sociolingüística

Fundador del Grup Català de Sociolingüística actual SOCS-IEC, que presideix des de l’any 2006, és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans De formació sociològica, ha desenvolupat la major part de la seva recerca en el camp de la demolingüística, amb diverses recopilacions sobre els estudis demoscòpics de la llengua catalana, ha fet recerca en el camp de la transmissió lingüística intergeneracional i ha coordinat l’anàlisi de les Enquestes d’Usos Lingüístics de Catalunya i Andorra

Doctor en medicina i pedagogia i membre de l’Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l’URSS Continuador de l’obra de Lev Sem'onovič Vygotskij, estudià les relacions entre el cervell i les funcions superiors de l’home, especialment el llenguatge És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Les funcions corticals superiors de l’home i la seva alteració en casos de lesions locals del cervell 1962, El cervell de l’home i els seus processos psíquics 1963, Fonament de neuropsicologia 1973, Problemes bàsics de sociolingüística 1973 i Llenguatge i consciència 1979

Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida  com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…

Entre el 1987 i el 1989 publicà els tres volums del Curs de sociolingüística , escrit en collaboració amb Carles Palanca vol 1 i Amadeu Viana vol 2 i 3 És autor del llibre de converses amb Joan Fuster, Joan Fuster converses inacabades 1992, de l’estudi lingüístic La llengua als mitjans de comunicació 1993 i de la biografia del jugador de pilota Paco Cabanes, El genovès 1996 Quant a la producció assagística, ha publicat La utopia necessària 1994, el dietari Espill d’insolències 2001, premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i Quina política lingüística 2008 El 2007 publicà el…